La de «estaràs incubant alguna cosa» és una frase molt gastada per explicar un malestar difús. Per «alguna cosa» solem referir-nos a una grip, unes angines, un virus intestinal. Hi ha gent que, en comptes d'incubar malalties, incuba contes o poemes o columnes periodístiques. Els símptomes no són molt diferents. Tot comença amb alguna forma d'estranyament d'un mateix. T'observes intentant arreglar un endoll de la cambra d'estar, amb el tornavís d'estrella a la mà, i saps que ets tu, però al mateix temps et sembla estrany que siguis tu aquest home que ara furga en la caixa d'eines a la recerca d'un cargol petit. A les dues hores del succés, potser amb l'endoll encara descompost, et poses el termòmetre i resulta que tens unes dècimes. O t'asseus davant de l'ordinador i resulta que tens una frase. Hi ha frases amb febre de la mateixa manera que hi ha febre amb frases.

Quan el malestar difús, en comptes d'una persona, afecta una societat, és perquè aquesta societat està covant alguna cosa. Els malestars difusos de les societats no solen anunciar res de bo. Ni poemes ni contes ni novel·les. Les societats incuben estats d'excepció, reformes laborals, incuben himnes i banderes, i conflictes polítics i rebaixes en les pensions dels jubilats. Quan una societat es troba malament, l'atur augmenta. Potser es troba malament perquè l'atur ha augmentat, però de la mateixa manera que hi ha setmanes en què confonem els dimarts amb els dimecres o els dijous amb els divendres, el mal de cap ens impedeix distingir les causes dels efectes i a l'inrevés. Les societats amb mal de cap solen sortir molt malament en les enquestes. Nosaltres, sense anar més lluny, tenim a quatre milions de menors en risc d'exclusió social i som el país més desigual d'Europa. Desigual en sentit dolent, s'entén, no portem una sabata de cada color o un abric asimètric dels d'última hora.

El malestar difús, aquí hi ha la clau. Catalunya amb migranya, Extremadura amb un refredat mal curat, Andalusia amb pruïja, Madrid amb unes dècimes i tot el país, en general, incòmode, amb molèsties en les articulacions i digestions molt pesades. Que estem incubant alguna cosa, en fi, i no és un vers.