Plantejar una dinàmica del tipus «nosaltres i ells» és el pitjor que podria fer l´independentisme, i en canvi ho ha fet; no tot, però sí una part important. És la pitjor opció no només per raons de futur de país, sinó també com a estratègia per afrontar les eleccions o aconseguir la independència. I ho és perquè, ara mateix, els «ells» i els «nosaltres» sumen si fa no fa el mateix nombre. Els catalans que consideren com a pròpia la identitat espanyola són entorn de la meitat, i proposar-los un horitzó en què deixaran de formar part d´Espanya els provoca des del rebuig fins a la més animadversió. Dissenyar fulls de ruta com si la immensa majoria de la població se sentís únicament catalana és construir castells de sorra en un dia de pluja.

Segons la darrera enquesta del Centre d´Estudis d´Opinió, depenent de la Generalitat i gens sospitós d´espanyolisme, tant sols un 28,6% de la població se sent «només» catalana. La resta té un sentiment d´espanyolitat més o menys gran. El sistema autonòmic, amb les seves grans mancances, els ha permès gestionar el doble sentiment sense gaires dificultats, però si els obliguen a triar se´ls genera un problema empipador. L´independentisme els proposa formar part d´un Estat català separat d´Espanya, mentre que els partits unionistes els proposen fer compatibles els dos sentiments, inclosos els d´aquest 35,3% de la població que se sent «tant català com espanyol» i que no vol renunciar a la meitat del seu ésser. La clau la té el 22,4% que se sent «més català que espa­nyol»: ha de decidir si renuncia a Espanya o si continua apostant per la coexistència. Hi trobaríem respostes de les dues menes.

L´Esquerra de Junqueras sabia que amb el discurs de «poble català, estat català» només arribaria a la meitat del país. Per això va dissenyar una estratègia per crear nous independentistes amb arguments econòmics: un Estat propi per aconseguir més benestar. Però el concepte no ha tingut prou penetració en el terreny contrari per trencar l´empat i crear unes bases sòlides per al gran salt endavant. En la mesura que s´ha provar de fer sense aquesta base, el gran salt ha generat un efecte rebot de duresa inesperada i conseqüències doloroses. Ara la feina dels polítics i dels activistes independentistes serà la de plantar cara a la gran ofensiva recentralitzadora. Per organitzar la defensa, l´independentisme ha d´obviar les protestes dels talibans i obrir-se per sumar altres sensibilitats.