Poden gravar-se les classes sense autorització del professorat?

11.12.2017 | 07:07

Cada vegada és més gran l´impacte de la tecnologia en les relacions de treball i el debat, que puja en intensitat, de fins on pot arribar el control per part de l´ocupador de la vida laboral del treballador i fins a quin punt pot arribar en ocasions a vulnerar el dret a la seva vida privada. Sobre aquesta qüestió versa una recent, i important, sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans dictada el 28 de novembre de 2017, que planteja un assumpte d´especial interès per a tots aquells que ens dediquem a la docència a la Universitat, atès que la sentència declara que hi va haver violació de l´art. 8 del Conveni Europeu de Drets Humans, relatiu al dret de tota persona al respecte de la seva vida privada i familiar, del seu domicili i de la seva correspondència, per quatre vots a favor i tres en contra. La sentència afirma que hi ha la vulneració de la vida privada de dos professors universitaris de la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Montenegro per haver-se gravat, durant un cert temps, les classes a l´auditori de l´esmentada Facultat en la qual impartien docència, en el benentès que el motiu de la gravació, més enllà de la seva conformitat o no a la normativa internacional esmentada i també a l´estatal pròpia, no era únicament el de la vigilància de la docència sinó que estava relacionat amb el control de les mesures de seguretat en aquest espai universitari.
Els demandants van al·legar que la instal·lació i l´ús il·lícits d´equips de videovigilància als auditoris universitaris en els quals impartien classes havien violat el seu dret al respecte de la seva vida privada. En la sentència tenim coneixement que el degà de la Facultat de Matemàtiques va informar, en una reunió de Junta de Facultat celebrada l´1 de febrer de 2011, que s´havia posat en marxa un servei de videovigilància, i que s´havia instal·lat en un auditori de la Facultat on s´impartien les classes. També tenim coneixement que la implantació de les càmeres de videovigilància es va dur a terme una mica més endavant, el 24 de febrer, i que es van situar en set de les classes (auditoris, amfiteatres) on s´impartia regularment la docència, a més d´una altra càmera situada al costat del despatx del deganat. Segons explicava el text de la resolució subscrita pel degà, la finalitat de la instal·lació de les càmeres era «garantir la seguretat dels béns i les persones, inclosos els estudiants, i la vigilància de l´ensenyament». La decisió també indicava que l´accés a les dades recollides estava protegit per codis que només coneixia el degà, i que les dades estarien emmagatzemades durant un any.
Després del debat en seu administrativa i judicial a Montenegro, el litigi va arribar al TEDH, que va recordar i repassar la seva consolidada jurisprudència sobre l´amplitud del concepte de «vida privada», que inclou el dret a una «vida social privada», que pot incloure «activitats professionals o activitats que tenen lloc en un context públic».
L´argumentació del tribunal (de la qual discrepen radicalment tres magistrats pel que fa al fons, que arribaran a afirmar en el seu vot que no té base legal i que no se sustenta en arguments que li proporcionin cobertura legal) passa primer per l´acceptació de l´admissibilitat del recurs per la vulneració del dret dels professors a la seva «vida social privada» per haver-se procedit a la gravació de les seves classes sense autorització per part seva, amb una tesi que em sembla d´indubtable interès respecte al fet que la presència d´un professor en una aula no només afecta la docència, sinó també les relacions que es puguin establir, els debats que puguin existir amb l´alumnat, a través dels quals no només hi ha una activitat docent sinó també el desenvolupament de «relacions mútues» i la construcció d´una «identitat social».
La tesi ja construïda del TEDH sobre la vulneració de l´art. 8, en tant que intrusió il·legítima en la vida privada d´un treballador, quan es procedeix a la seva vigilància en el lloc de treball, i es recull i guarda la informació disponible, és objecte de recordatori, amb esment a la seva sentència de 5 d´octubre de 2010, no veient la majoria del tribunal cap raó per apartar-se d´aquesta doctrina «fins i tot quan es refereix a casos de vigilància per vídeo no encoberta d´un empleat en el seu lloc de treball». A més, el Tribunal també ha declarat que fins i tot quan les normes de l´empresari relatives a la vida social privada dels treballadors en el lloc de treball són restrictives, no poden reduir-les a zero. El respecte de la vida privada segueix existint, encara que pugui restringir en la mesura que sigui necessari».
Em sembla important destacar (ja que també serà l´eix central de l´argumentació del vot particular discrepant) que el govern montenegrí va posar l´accent, en la seva argumentació, no tant en el compliment de la normativa (que també ho va fer) sinó en el coneixement que els afectats tenien de la instal·lació de les càmeres, de l´ús (correcte) que s´havia fet de la informació disponible, i especialment que les gravacions, per la (poca?) qualitat de les imatges difícilment podia afectar la privacitat del professorat durant la impartició de la docència. El TEDH, després de recordar succintament la tramitació administrativa i judicial del litigi en seu estatal, analitza amb deteniment els preceptes d´aplicació continguts a la Llei de protecció de dades personals, posant de manifest les diferències que al seu parer existien entre les possibilitats ofertes a la Universitat per a la instal·lació de càmeres de videovigilància i com van ser efectivament, i en quins llocs, instal·lades, emfatitzant que una de les finalitats declarades, la vigilància de l´ensenyament, no està recollida entre les possibilitats ofertes per la normativa estatal. De les dades disponibles, es deixa constància que l´agència va manifestar que no disposava d´aquells que aportessin proves de robatoris o danys a les propietats, un dels objectius perseguits en instal·lar les càmeres, i que el govern tampoc va aportar cap prova que això hagués passat, i també és rellevant que no aportés cap prova que havia considerat alguna mesura menys invasiva de la privacitat de forma alternativa a l´adoptada.
Concloc. Quedi constància d´aquest nou conflicte sobre el dret al respecte de la vida privada d´un treballador, i de com el TEDH segueix ampliant (amb discrepàncies evidents al seu si) l´àmbit de protecció jurídica de les persones treballadores. De ben segur, especialment, que el professorat universitari llegirà amb molta atenció la sentència.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook


L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema