Cartes

Ara totes les bicicletes que s´agafin a la vorera són multades.

Encara que la facin servir d´enllaç. No importa si respecten els vianants.

Pots anar per la vorera i anar més a poc a poc que si anessis a peu.

Hi ha molta gent que té por d´anar en bicicleta davant els ­cotxes.

Cotxes que de vegades envaeixen el carril bici, per aparcar.

Cotxes que al capdavall de Bonastruc ça Porta, sota les vies, giren a l´esquerra i si no hi ha motos, ho fan vora la columna. I on hi ha hagut sort de no atropellar algun ciclista passant pel carril bici. On els del vehicles que giren sols pensen a trobar aparcament. Temps al temps. Tanmateix les motos igual, el travessen o surten, sense tenir vista. Allà no hi ha topalls d´aparcament.

I així com la poca responsabilitat d´alguns que amb bicicleta, feien servir la vorera per córrer. Això, ha fet que aflorin, les multes, tanmateix s´haurien de multar tots el vehicles, ja que hi ha més que no pas bicicletes, que no respecten la velocitat màxima, dins la ciutat.

La «vendetta»joan boronat lecha Blanes

A Itàlia, la màfia, té com a adversari el govern de l´Estat italià. A Espanya, la màfia, no té contrincants, perquè a Espanya, la màfia és l´estat, i ja no dic el govern, perquè a Espanya, mani qui mani, mana la màfia. Una de les característiques més típiques i més conegudes de la màfia siciliana o napolitana es la vendetta. I la conducta de l´Estat espanyol contra Catalunya, què és, i ha sigut sempre, sinó una continua venjança que hem hagut d´aguantar com bonament hem pogut? Que una part dels catalans lluiten a favor d´un rei i altres a favor d´un altre, guanyi qui guanyi, venjança per a tots; que una part dels catalans lluiten en una guerra civil a favor del govern legal republicà i uns altres a favor d´un dictador i el feixisme, venjança per a tots; que una part dels catalans lluitem (pacíficament aquest cop) a favor de la llibertat del nostre poble i uns altres volen seguir sent servents dels mafiosos, garrotades, presó i exili per a alguns, però, sobretot, venjança per a tots. I encara n´hi ha que votaran als partits dels mafiosos. Diuen que el poble català està dividit, doncs a l´hora de patir la venjança, aquesta divisió no existeix.

Quatre anys més de «Procés»? No, gràciesJosep Ginés

Atipament, cansament, no sé quina és la paraula exacta però estem esgotats del Procés. Catalunya ha estat massa anys instal·lada en la tensió política, en la divisió de la societat i en la incertesa econòmica. Més de 3.000 empreses han traslladat la seva seu social o fiscal pel procés independentista i més de 300.000 catalans han mogut els seus estalvis. Algú sensat vol continuar per aquest camí? Votar ERC o JuntsxCat és tornar a posar Catalunya en mans de la CUP i seguir en una aventura amb el resultat que ja s´ha vist. Els catalans tenim el 21 de desembre una oportunitat per demostrar seny davant de tant despropòsit, canviar de rumb, donar estabilitat, tranquil·litat i evitar quatre anys més parlant del mateix.

Davant de les eleccions del 21-Djoan corney vilà girona

No vaig néixer independentista, però ja fa temps que crec que Catalunya només podrà posseir el legítim grau de sobirania al qual té dret si algun dia aconsegueix la independència.

A totes les candidatures del 21 D: exigiu-vos honestedat. No perseguiu vots a qualsevol preu, amb falsedats i atemorint les persones més febles i desinformades. Prou d´utilitzar el tema de les pensions. Deixeu d´afirmar que es limitarà a la ciutadania de Catalunya expressar-se en castellà. No mentiu amb tanta lleugeresa sobre la pretesa pèrdua de la nacionalitat espanyola. No repetiu més que el desig d´independència significa odi contra res ni ningú, sinó que respon a la voluntat de mantenir una llengua, una cultura i unes institucions històriques, repetidament menystingudes i sotmeses, quan no prohibides.

No atieu tant els sentiments i expliqueu molt més a tothom què suposaria no haver patit el finançament injust que ha rebut fins ara tota «insisteixo» tota la població de Catalunya, ignorant qualsevol principi d´ordinalitat, i establint com a normal un dels dèficits fiscals més grans de tots els països del nostre entorn.

Defenseu que siguem els mateixos catalans i catalanes, a través dels nostres governs elegits democràticament, qui decidim lliurement quins objectius i quines necessitats s´han d´atendre amb els impostos generats a Catalunya, sense escatimar la solidaritat en un grau similar al que és usual als estats democràtics europeus.

I finalment, deixeu-vos de demagògies i d´interessos partidistes i promoveu debats detallats, seriosos, objectius i fonamentats sobre el que més convé a la ciutadania catalana: o continuar essent, com fins ara, una comunitat autònoma més de l´Estat espa­nyol, o avançar com a nació cap al ple exercici de tots els drets d´un estat independent.