Elogi de la xocolata

15.12.2017 | 07:10

La xocolata, actualment està vivint una autèntica edat d'or. És present en la pastisseria pública i en les postres de restaurant com mai, així com en la restauració en general, en forma de mousses, coulants, pastissos a les tres xocolates, brownies, tarta Sacher, fruites banyades amb xocolata, pastes i petit fours, batuts –entre ells els nostres Colacao i Cacaolat– etc., mentre que els prestatges dels súpers bullen amb noves presentacions. Si el segle XVIII –com explico al meu llibre La Cuina Modernista– va ser el segle de la xocolata desfeta, ara estem al segle de la xocolata en forma de rajola, postres, bombons, xocolatines –fins i tot en forma d'energètiques.

La xocolata fou, durant un temps, un plaer prohibit, un pecat. Avui, hi ha «talibans» de l'alimentació –en nom de la dietètica, de l'alimentació natural i altres galindaines– que també voldrien prohibir-la. És impossible, tenint en compte, d'una banda, el poder persuasiu de les multinacionals de l'alimentació –pensem, per exemple, en la Nestlé– i, de l'altra, que menjar xocolata és un plaer tan extraordinari que sospitem que la teobromina i cafeïna que contenen aquestes rajoles diabòliques no solament són excitants, sinó addictives. Qui pot renunciar a un plaer com aquest? Que a més dona autoestima i combat la depressió.

I, més curiós encara, un dels seus components, la feniletilamina –un conjunt de proteïnes–, és una substància que el nostre cervell, quan estem enamorats, també segrega. La xocolata, és clar, enamora i crea addició. I follia, si hem de fer cas de Ferran Adrià, amb les seves famoses «bogeries» de xocolata amb què ens va regalar. Com a mínim combat la depressió.

Voldria explicar una anècdota personal. Per a un article que vaig fer sobre la xocoloata a La Vanguardia la famosa casa francesa Valrhona –la gran referència en el món de la xocolata– em va convidar a París a visitar-los i a celebrar un gran i festiu aniversari, amb presència d'experts i gastrònoms de tot el món. Varen ser unes jornades memorables, que ens varen submergir amb les xocolates i els crus, concepte francès que, com en els grans vins, s'aplica a aquest producte. Els Guanaja, Forastero, Criollo, Nacional, o els Grans Crus de faves de cacao com Puerto Caballo i altres. França és una gran consumidora de xocolata, que arriba al seu apogeu justament per Nadal, en forma de chocolats (bombons, pralinés, boles, frochers, etc.). Però volia acabar dient que Catalunya va ser present en aquella gran manifestació xocolatera amb les mones, que van enlluernar tothom. Els nostres pastissers, certament, s'hi van lluir.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook


Enllaços recomanats: Premis cinema