Cartes

16.12.2017 | 07:09

Lluny del centre
de Girona
siso boada Clotas associació de veïns i veïnes de montjuÏc
Cada ple ens allunya més del centre de la ciutat. Ara resulta que si no vius envoltat de comerços i tens «múscul comercial», l´Ajuntament no et considera dipositari del Nadal! Al ple del passat dia 11 es va realitzar una pregunta innocent al govern de la ciutat per tal de conèixer quin era el criteri per decidir on anaven els llums de Nadal, la resposta de la regidora va ser impressionant: «múscul» i «dinamització» comercial.
El que havia començat com una inquietud al barri per desconeixement, ara es converteix en un nou menyspreu€ Si no ets comerç no ets la Girona bonica que cal ensenyar; no cal que les voreres siguin dignes, que l´enllumenat als carrers sigui l´adequat, que els projectes de ciutat també passin pel teu barri... i ara: que l´Ajuntament et consideri digne de ser dipositari de garlandes i ambient nadalenc que sempre havíem pensat que eren més per allò d´intentar fer aflorar l´esperit nadalenc que no pas per incentivar l´hàbit consumista.
Nosaltres intentem tenir un barri viu, cohesionat, actiu, els comerços que hi tenim participen de les activitats del barri i des del barri els ho intentem retornar, però nosaltres no tenim ni un simple led.
Ens hauria agradat que la resposta de l´Ajuntament hagués estat suportada sobre arguments d´un altre caire, però rendir-se a l´argument econòmic com a únic pilar per prendre decisions ens empobreix com a ciutat viva, cohesionada, integradora i emprenedora.
Esperem que en les properes decisions «de ciutat» el govern de la «ciutat» compti amb tota la «ciutat».


La Marató 2017
eulàlia isabel rodríguez pitarque torroella de montgrí
Demà se celebra la Marató dedicada a les malalties infeccioses. Com cada any es recaptaran diners per a la investigació per tal de lluitar en aquest cas contra les malalties infeccioses.
Des de fa un temps la campanya de sensibilització ens arriba per mitjans de comunicació diversos, així com l´anunci de les activitats i col·laboracions, com poden ser comprar el disc i el llibre que s´hi relacionen. La participació és oberta, però les circumstàncies en què vivim ara immersos no estan impedint que aquesta sigui com sempre majoritària i que segueixi dient molt de nosaltres, com diu la campanya.
Els escolars han pogut participar fent els murals de la Marató. Cada classe ha fet un mural de grans dimensions i han estat informats gràcies a una conferència feta per entesos sobre el tema. Els meus alumnes van conèixer més sobre aquestes malalties gràcies a la infermera que els ho va explicar amb dades i bons consells. Quan ella els explicava que s´havien de rentar les mans abans dels àpats, ells reconeixien que ja els ho deien a casa, però que de vegades no ho feien. Crec que a partir d´ara quan els ho diguin ja en faran més cas. De la importància d´aquest hàbit i d´altres en van prendre més consciència.


No hi ha cap fractura a Catalunya
Lluís Vilà La Bisbal d´Empordà
Sobre la insistent propaganda que es genera en els laboratoris de certes institucions i corporacions estatals respecte de la suposada fractura de la societat catalana, cal dir que no és superior aquesta a l´eterna fractura entre barcelonistes i madridistes en qüestions futbolístiques. Amb més de cent anys d´història de futbol la discussió de qui és millor o quin equip ha estat més ajudat per institucions extraesportives, a assolir títols, omple els mitjans cada setmana de titulars i genera discussions patètiques a certs canals de l´Estat com si fos un tema nacional, de fet ho és. A Catalunya no hi ha cap fractura social diferent a d´altres de tan històriques.


El cigne negre
Lola Arpa Vilallonga Peratallada
Creuant pels aiguamolls de Pals, de sobte vaig aturar el cotxe. Entre les gavines i les garses em va semblar veure un cigne negre. Efectivament, al fons del camp negat, en una cantonada, allu­nyat del soroll de la carretera allà estava, atent, majestuós, el bec d´un ataronjat intens, lliscant suaument sobre les aigües entre els arrossers. No m´ho podia creure, massa bonic per ser cert. Qualsevol estaria joiós d´una visió semblant, a mi, en canvi, em va entrar una mena de tristor, d´angoixa. Els cignes mai van sols, sempre els acompanya la seva fidel parella, durant les migracions camí de l´Àfrica volen en manades, diuen, però aquest anava sol. Algun tret d´un caçador, o el verí dels pesticides vaig pensar jo, potser està desorientat pel clima fluctuant dels darrers anys.
Aquests fets anormals, banalitzats per la premsa i pels ciutadans, malauradament són massa freqüents: senglars buscant menjar passejant pels carrers, balenes o tortugues desorientades, nadant esgotades per platges properes; ara un cigne negre solitari enmig dels aiguamolls de l´Empordà. Serà culpa de la contaminació, del canvi climàtic? O per culpa dels homes?


Quan de l´arbre
cau la fulla
Paquita Xarles Arnau GIRONA
Fa dies que a Girona carrers, places i fins paratges verds llueixen una catifa de fulles seques caigudes dels arbres, que la majoria no són de fulla perenne. No deixa de ser curiós que precisament per adornar la ciutat no les facin servir, són bonics i donen a ple hivern una visió alegre i plena de vida. Els dies que plou o cau molta humitat el terra rellisca i amb perill de fer-nos caure, i molts d´ells no fan ni boles per entretenir la canalla quan cau a terra, o sigui són del tot estèrils. Actualment, que es necessita un títol i uns estudis fins per fregar escales, no entenc per què les persones que es dediquen a adornar les ciutats ho fan de qualsevol manera. Quan sortim al carrer ens agrada i esperem veure-ho tot bonic i alegre, ple de vida, i no arbres aparenment morts, ja que a la primavera tornaran a rebrotar. L´hivern és un temps trist, molta nit i poca claror. 
Bon Nadal i millor 2018 a tothom i especialmente als que em llegiu. Els aficionats als esports d´hivern gaudiu-ne. Als que el fred no us va, igual que a mi, paciència.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook


Enllaços recomanats: Premis cinema