Matí estrany, gris, fred, tristoi. La convalescència d´una grip més o menys fugaç sumeix l´exmalalt en un estat bipolar en el qual l´ànim navega entre tempestes de debilitat i temporals catàrquics que evoquen intoxicacions cannàbiques. En aquest context, una activitat tan quotidiana com anar a comprar al mercat de Salt la matèria primera per fer un arròs amb trompetes de la mort es pot convertir en un viatge iniciàtic, en una experiència gairebé psicodèlica. El tumult resulta agradable, plaent fins i tot. Esquivar conductors temeraris de carretons del Mercadona disposats a atropellar qui i què calgui a velocitat lenta es converteix en diversió inesperada, i el combat per aconseguir el paperet amb el número que dona dret a ser atès, una aventura. Que guai que és anar al mercat amb les facultats mig buides.
- Que vol res més?
- No, gràcies... Bé, sí. Voldria encarregar una pintada per Nadal.
- Per quin dia? El dissabte 23 també obrim.
- Millor per al divendres 22€ El dia de la loteria, que així ja serem rics. He, he, he.
La conversa la mantenen l´ex-malalt i la carnissera, molt simpàtica. Fins aquí tot encaixa, tot normal. Fins que la bona dona que el client té al costat, que espera pacientment el seu torn amb el paperet que té el número sis dibuixat a la mà, intervé i el diàleg passa a col·loqui.
- Sí, el dia de la loteria de la garjola. Ens haurien de posar a dos milions a la garjola. Estaria bé...
«¿Cómorrr?», el client convalescent pensa a l´instant en el traspassat Chiquito de la Calzada. Intenta comprendre l´argument de la clienta pacient. Però el pobre desgraciat que havia sortit de casa per comprar allò necessari per cuinar un arròs per a uns amics que el visiten el cap de setmana no sap si ha de riure, si ha de fer posat seriós o si s´ha de tallar les venes allà mateix. «Loteria? Garjola? Dos milions? Pintada?». Conceptes inconnexos repiquen per l´estabornida (a efectes de la febrada) i escassa matèria grisa que conserva al magí. El drama català és de proporcions bíbliques. Les set plagues d´Egipte no van fer ni la meitat de mal. Els quatre genets de l´Apocalipsi eren uns aprenents. D´aquesta no ens en salven ni els acudits de l´immortal Chiquito. Estem perduts. Som un malalt relinquit.
- Què li dec?
