Per més que ho intenten els veïns no se'n surten. Ho proven per totes bandes: treuen a pasturar l'extrema dreta, que es dedica, naturalment, a fer el que sap fer, atonyinar. Han engegat una maquinària judicial tan estratosfèrica que ja ha tingut conseqüències. La primera és la queixa de més de cent lletrats, també espanyols, que no s'empassen la píndola. La segona ve de fora. No s'han atrevit a testar la seva medicina amb la justícia del món civilitzat i han hagut de recular. Com que, tot i així, no caiem al parany de la violència, que és el que busquen, segueixen. Un jutge interí ha ordenat executar una sentència provisional per endur-se les obres del monestir de Sixena i «fins i tot utilitzar la força». Sembla que tots criden a por ellos. Les obres les vam pagar el 1983 mirant d'evitar que la desídia les corqués definitivament, quan Sixena encara formava part del Bisbat de Lleida. Es van inventar un bisbat i tot!
No s'aturaran pas aquí. Diuen que la bateria de detencions ja està en marxa. La reserven per a després de les eleccions. I és que en aquesta vida cadascú acaba triant la via que vol o la via que pot seguir. I ells han triat. Dos problemes sobrevinguts: el primer és que el món els mira, encara que no piuli. I les garrotades no generen ni divises ni simpaties. I l'altre és una evidència: no ens entenen. Com que no ens entenen, ens interpreten com si fóssim igual que ells. Només tenen solucions per resoldre la violència. I si no n'hi ha és igual, se la inventen. I és que qui té un martell només veu claus. Potser per això han anat perdent tants catalans els darrers anys. I l'1 d'octubre. I el 3 d'octubre va quedar clar que per ells no existim. No és que deixin gaires opcions, la veritat.
