Més de 5,5 milions de catalans estan convocats per participar dijous vinent en les quartes eleccions al Parlament que se celebren en els darrers cinc anys. Si darrerament tot el que esdevé a la política catalana divergeix dels cànons convencionals, aquestes eleccions no són l'excepció. Se celebren després que el Parlament proclamés, en teoria, la República Catalana; s'han convocat des del Govern espanyol després d'intervenir la Generalitat amb l'aplicació de l'article 155 de la Constitució i cessar el Consell Executiu; el president de l'anterior govern i candidat de JxCat es troba fugit a Bèlgica i serà detingut quan trepitgi territori espanyol; l'anterior vicepresident i cap de llista d'ERC està empresonat des de fa un mes i mig; tot l'anterior govern i part de la Mesa del Parlament està imputada per rebel·lió i sedició; els líders de les dues entitats que han liderat la mobilització independentista dels últims cinc anys són a la presó des de fa dos mesos; tres mil empreses catalanes han traslladat les seves seus fora de Catalunya, entre elles els dos bancs i la majoria de les grans corporacions; l'economia ha sofert una sotragada des de primers d'octubre, les conseqüències de la qual no es podran valorar fins dintre d'uns mesos; i, per primera vegada des de l'any 1982, se celebren unes eleccions en dia laborable.

Estem davant d'unes eleccions que transcendeixen de l'àmbit autonòmic català. No resulta exagerat ni pretensiós afirmar que tot Europa estarà pendent del que decideixin dijous vinent els catalans a les urnes. Perquè no només s'escull un Parlament que ha de facilitar la formació d'un nou govern. És inevitable que la primera lectura serà per observar quants vots tenen els tres partits independentistes que concorren a les eleccions. El tradicional eix dreta/esquerra queda subordinat als blocs independentistes/constitucionalistes. Des del 1984, el bloc nacionalista/independentista sempre ha tingut majoria absoluta. Després, ja es veurà quina capacitat tenen els guanyadors per formar govern en un escenari que s'aventura complicat i fragmentat. La participació, que ja va ser molt elevada el 2015, es preveu històrica, i serà la manera més clara de saber quina és la voluntat real de la majoria. Després dels esdeveniments dels últims mesos, els catalans, al marge de decantar-se per les particularitats de cada formació política, han de decidir entre seguir la via independentista, assumint totes les conseqüències que s'han vist les últimes setmanes, o optar per una línia més moderada, més convencional, en el marc de l'actual Constitució espanyola. La paraula la tenen els més de 5,5 milions de catalans amb dret a vot. El futur de Catalunya depèn d'unes eleccions que podríem definir com les més importants de la història del país des de la recuperació de la democràcia.