Cartes

18.12.2017 | 06:30

La clau del 21-D
arnau palou vicens girona
Crec que l´única opció que tenen els partits independentistes de fer camí cap a la construcció de la república catalana és que en les pròximes eleccions del 21-D a­quests tres partits treguin més del 50% en número de vots emesos.
Per això són totalment inútils els debats entre JuntsxSi i CUP per un costat, i el PP i Cs per l´altre, ja que els dos bàndols defensen legítimament les seves opcions identitàries, i mai es convenceran mútuament.
La clau per créixer del 47% assolit en les últimes eleccions serà la capacitat del bloc independentista de captar els votants sobiranistes que, segons sondejos, hi ha al PSC (entre 15-20%) i dels Comuns (entre 25-30%). En principi tots ells són votants d´«esquerres», o sigui defensors dels drets individuals i progressistes enfront les opcions conservadores que opten per la recentralització de les institucions i una menor despesa en qüestions socials.
Així doncs, a ells em dirigeixo. Als antics votants del PSC els diria que aquest partit mai serà autònom; ha quedat sobradament demostrat que depèn totalment del PSOE i, encara pitjor, del que el PSOE representa a l´Estat espa­nyol. És a dir, la perpetuïtat d´un sistema basat en la corrupció i el tracte de favor a l´hora d´aconseguir càrrecs en tots els òrgans de poder. S´haurien de plantejar ara votar Catalunya en Comú (els que no tinguin del tot clara l´opció independentista) o JxCat o ERC (els que, després de l´1 d´octubre, hagin comprovat fins a quin punt el PSOE és un partit còmplice de la repressió impune). Als antics votants de CSQP els diria que veiessin que per aconseguir totes les fites socials i ecològiques que pretenen, és molt més factible fer-ho en un país que està per construir i que ells tindran bo­na part de quota de decisió en com ha de ser. Que s´adonin que a l´Estat espa­nyol PP, PSOE i Ciuadanos mai no permetran a Podemos tenir cap responsabilitat de govern, ja que a tots ells els interessa mantenir el sistema polític-financer-judicial actual. Així doncs, si volen passar de la utopia a la possibilitat, els demano que, per una vegada, votin la CUP o ERC i ens ajudin a assolir allò que l´Estat espanyol ens denega, que és el reconeixement de la nostra singularitat nacional i cultural. Si no ho feu, ja sabeu que en totes les valoracions dels resultats fetes des de Madrid, se us inclourà en el grup que avala la caduca constitució del 78, encara que això no sigui del tot cert.


S´acosta Nadal
M. Àngels PagèS Ventalló
Els carrers il·luminats, les botigues ben guarnides, estels, figuretes de pessebre, una gran varietat de regals per comprar... és evident que s´acosta Nadal. La festa de la il·lusió, de l´alegria, de la pau, de l´amor... però el més important de tot és que celebrem el naixement de Jesús el Nostre Salvador.
Un any ben especial per a tots els que vivim en aquesta nostra estimada Catalunya. Abans de la missa del gall, de poder aplegar tota la família al voltant de taula, fer cagar el tió tradicional, obrir els regals, cantar nadales, visitar els típics pessebres vivents... ens toca una cita molt transcendental. En aquesta ocasió no valen excuses. Tots tenim el dret i el deure de dipositar el nostre vot a les urnes. Ara, això sí, havent-nos informat a­bans de totes les propostes i d´haver escollit amb llibertat –pe­rò amb seny– la nostra opció. Ne­ces­sitem sortir d´aquesta situació d´incertesa i tornar a ser un país capdavanter i model de bona convivència amb tothom.
Desitgem celebrar plegats el tradicional àpat de Nadal amb un clima familiar sense discòrdia ni divisió i amb molta pau als cors. Ara és temps d´espera i de prepa­ra­­ció com correspon a l´Advent pe­­rò sobretot d´esperança. Haurem de confiar amb l´estrella que va guiar als pastors cap a la cova de Betlem, que també ens il·lumini i ens mostri el camí millor a seguir per satisfer tots els nostres anhels.


Cartells de cinema, cartells d´autonòmiques
Pere Espinet i Coll anglès
Tot mirant la nostra recent història es fa palès que els disse­nya­dors dels pasquins - pòsters de cinema han estat una font d´inspi­ra­ció pels publicistes de cartells electorals. En aquestes autonòmiques hi ha cartells individuals amb les cares de primer pla dels líders, d´altres acompanyats aquests per gent de la candidatura, n´hi ha amb la singularitat que no hi ha cap líder ni representant del par­tit, en d´altres es vitsualitza la panoràmica d´un entorn o situació que pot fer córrer la imaginació. Les mirades, les poses dels candidats, els llocs escollits transmesos en els cartells anunciadors, entenc que els experts dissenyadors amb els seus treballs de camp han tingut clar el què i com la recepció d´aquest pot influir en els votants. Però si em permeteu una recomanació i si teniu a l´abast cartells de pel·lícules com: Rebelde sin causa, Los 400 golpes, Llega un jinete libre y salvaje, El candidato, Sin perdón, Sissi, Novecento, Dos hombres y un destino, El tercer hombre, Horizontes de grandeza, Serpico, Retorno al pasado, 24 horas de Lemans, 1-2-3, Gi­gi, Centauros del Desierto, ­Sonrisas y Lagrimas, etc. Bé ­directament o entre línies de ben segur que hi veureu alguna relació.


Pregunta al senyor Mariano rajoy
Narcís Torrent i Mundet GIRONA
M´ho va dir algú i no m´ho vaig creure fins que no ho vaig veure, valgui la redundància, amb els meus propis ulls. Policies amb uniforme i amb una pistola al cinturó prenent begudes alcohòliques en un bar. Potser algú podrà dir que si estan de permís sí que poden beure, peró portant l´uniforme i la pistola dubto que estiguessin de permís.
Des d´aquí vull llançar una pregunta, que ja sé que no tindrà resposta, al senyor Mariano Rajoy Brey i a la seva estimada Constitució: això sí que és constitucional

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook


Enllaços recomanats: Premis cinema