Falten pocs dies per deixar enrere un any difícil, dramàtic i esgotador. Si hi afegim la cursa electoral que culminarà demà passat, tanquem un any amb un darrer trimestre especialment dur en què n´hi ha hagut per a tots els gustos i de tots colors. Un desembre fred quant a la climatologia, amb fortes tramontanades que ens avançaven l´hivern que justament comença el dia de les eleccions, o sigui demà passat. Les prediccions climatològiques s´han anat complint. Les prediccions sobre els resultats de les eleccions ja és una altra cosa. És una evidència que el vot està molt fragmentat i diuen que el grup d´indecisos és considerable, tot i que crec que la gent té molt clar el vot, més clar del que es diu quan es pregunta públicament i del que pronostiquen les enquestes. S´acaba votant el que es vol votar. En general, no hi ha traspàs de vots d´un extrem a l´altre. El que sí que hi ha és molt cansament i ganes d´acabar aquesta etapa i veure què ens depara el futur. No gaires sorpreses. O sí. Els camins de la política també són inescrutables. Han passat tantes coses i tan seguides i tan greus que ens les hem anat empassant i paint com hem pogut. Encara ho estem fent.

Ja ho he escrit al principi. Ha estat un any difícil, dramàtic i esgotador. També per altres circumstàncies: el degoteig de refugiats que han arribat i segueixen arribant en condicions esfereïdores a les costes de la vella Europa, a la recerca d´un somni que de seguida s´esvaeix. Aquesta vella Europa ferida una vegada i una altra per atacs sagnants que ens atemoreixen i ens fan sentir la nostra pròpia fragilitat. Però al cap i a la fi, la nostra Europa. Que necessita portar a terme canvis i recanvis. És un camí llarg i ple d´entrebancs. Molt complex i difícil també. El poder ho empastifa tot.

Des de l´atemptat terrorista a Barcelona el passat 17 d´agost, sembla que hagi passat molt de temps, molt més dels 4 mesos que ha fet aquest diumenge. Els esdeveniments polítics ho han condicionat tot, amb dies d´infart, i hem arribat a les portes de Nadal enmig d´una contessa electoral de la qual esperem veure quin escenari se´n derivarà i amb quins protagonistes. Voldríem unes festes de Nadal amarades de pau i tranquil·litat al nostre voltant. I més enllà. Seure a taula amb els nostres, família i amics, els que hi són presents i aquells que ens acompanyaran sempre en el record. Presents intensament.

Voldríem, voldríem, voldríem que es complissin els nostres desigs. Voldríem seguir pensant que encara hi ha arreu homes i dones de bona voluntat. Amb estrella o sense.

Benvingut 2018.