A dos dies del 21-D, com en una pel·lícula de suspens, persisteix la incertesa de saber si guanyaran les forces independentistes o les «constitucionalistes».
S´ha imposat entre molts de ciutadans una visió esbiaixada que respon a una lògica de dos fronts irreconciliables que pugnen per assolir objectius contraposats.
Per als partidaris de la secessió és continuar el llarg camí cap un estat propi en forma de república catalana. Per als defensors de la Constitució i l´Estatut es trobar un encaix de Catalunya amb pactes amb l´Estat i, alhora, superar la fractura política i social actual. De fet, els partits polítics han buscat la polarització dramàtica sobre el ser o no ser de Catalunya per intentar convertir els raonaments en emocions.
Els mítings electorals no han estalviat altisonants proclames, insults a dojo, diatribes virulentes i desqualificacions personals. Els debats han estat farcits d´escaramusses verbals, escridassades histèriques, interrupcions constants i cops baixos per anorrear l´adversari. Les frases ampul·loses per bastir promeses impossibles i grandiloqüents exposicions per engiponar somnis d´un futur fabulós han deixat en un segon pla els problemes reals de la gent que han sobrevolat per l´espai virtual, sense pena ni glòria.
I per damunt de tot ha sobtat que els líders dels principals partits (Puigdemont, Junqueras, Arrimadas i Iceta) es postulessin a la presidència de la Generalitat al mateix temps que partits minoritaris («els comuns», CUP i PP) vetessin qualsevol pacte amb l´altre front, tot i que alguns al·legaven l´equidistància.
Per tant, el trencaclosques polític de les aliances per formar govern ha estat present en plena campanya, però segurament dependrà dels resultats electorals.
Aquestes eleccions autonòmiques, convocades de forma anòmala i amb líders a la presó o fugits, plantegen interrogants inèdits que dificulten els pronòstics. Quin serà el percentatge d´abstenció? Quina serà la mobilització del bloc «constitucionalista»? Quina serà la llista més votada?
Aquestes preguntes, ara sense resposta, seran faves comptades quan acabi el recompte de vots. I és possible i probable que rivals polítics arribin a pactes tan insòlits com els que s´han vist en la darrera legislatura entre JuntsxSí i els anticapitalistes de la CUP.
En altres paraules, no es pot dir mai d´aquesta aigua no en beuré i menys en política, on la lluita pel poder estableix estranyes amistats de conveniència. Si, malgrat tot, no s´aconsegueix un acord de govern estable, aleshores els ciutadans de Catalunya es veuran abocats a noves eleccions. Després de l´experiència dels períodes anteriors, no es pot dir blat que no sigui al sac i ben lligat. Ara toca votar!
