La cultura participativa és un conjunt d´entorns organitzats al voltant de la tecnologia en què qualsevol usuari es pot convertir en emissor i receptor de tot tipus de missatges -amb text, àudio, gràfics, fotografia, vídeo i múltiples combinacions d´aquests recursos- i en què pot interactuar amb audiències disperses i llunyanes. Aquesta cultura requereix habilitats que permeten que els individus es vinculin als mitjans -convencionals, 2.0, etc.- com a creadors de continguts. Sobre aquestes eines i plataformes -dispositius mòbils, wearables, xarxes socials, etc.- es conformen grups humans i comunitats de pràctica que creixen al voltant de la curiositat, l´interès, la passió o la militància per assumptes diversos: la política, l´esport, l´art, la religió i qualsevol altre camp o activitat que se´ns pugui acudir. Institucions, empreses i actors privats competeixen simultàniament en canals diferents per atreure consumidors, clients€ fins i tot, robots. El canvi de paradigma està sent tan radical i ampli que encara no ha estat definit amb la precisió que seria ­desitjable. La perspectiva no és gaire favorable per als teòrics de la transformació digital. Les novetats com la internet de les coses, la intel·ligència artificial, l´aprenentatge automàtic, el big data o la computació en el núvol els compliquen la feina dia a dia.