Són molts els estudis d´opinió que parlen d´una participació massiva en les eleccions d´aquest dijous. Fins i tot es pot superar la xifra del 80%, la qual cosa seria del tot sorprenent. En general, a Europa mai no vota tanta gent, ja sigui a França o Alemanya, que són democràcies consolidades. Aquest interès deixa ben palès que no són unes eleccions de tràmit, sinó que concentren moltes emocions en un sector ampli de l´electorat que possiblement voti més amb el cor que no pas amb el cap.

Els dos blocs semblen irreconciliables. Els atacs se succeeixen i aquests darrers dies l´aparició de líders estatals no ha ajudat a la calma, sinó que algunes intervencions com les de Soraya i Bor­rell encara han atiat més el foc. Seria bo que els líders comencessin a retirar del seu vocabulari els mots que només serveixen per eixamplar més les diferències.

No anem bé. De ben segur que em situo al bàndol dels pessimistes, però Catalunya demana un esforç dels líders polítics per tal d´encetar una nova etapa en què ningú no hagi de renunciar a la seva ideologia però que sigui capaç de fer concessions a l´adversari.

Si continuem en un diàleg de sords, perdrem bous i esquelles. Si a cada bugada ens hi deixem un llençol, en quatre dies restarem una comunitat autònoma sense cap mena d´iniciativa i totalment diluïda en el marc de l´Estat espanyol.

Les enquestes diuen que ERC, JxCat i Ciutadans es jugaran la victòria. El tàndem Rivera-Arrimadas no pot pretendre que els catalans renunciem al trets que ens diferencien com una nació. I en aquest sentit hi passen de puntetes i les intervencions recents de Valls i Vargas Llosa en un míting taronja feien més por que goig.

D´altra banda, Puigdemont i Junqueras s´haurien d´adonar que avui el camí cap a la independència no és possible. La seva estratègia cap a una nova república ha estat decebedora i els mateixos protagonistes ho estan pagant molt car, mentre els catalans ens hem quedat sense institucions i el país veu com les empreses se´n van, els bancs canvien el seu domicili social i els impositors retiren els diners i els dipositen en entitats fora de Catalunya.

Si uns i altres no volen baixar del burro, les perspectives no seran gens favorables. Cal obrir un gran diàleg que permeti recuperar la normalitat en tots els sentits. En el panorama català hi ha lloc per a tothom i a vegades cal rectificar, encara que costi i que hi hagi pressions per tots costats. En més d´una ocasió és necessari fer un pas enrere, per tal de poder seguir un determinat full de ruta.

Les forces minoritàries també hi hauran de dir la seva. No poden restar exclosos i persones com Domènech o Iceta estan cridats a ser protagonistes també en el futur immediat. Tenim una societat fragmentada i cosir les ferides serà complicadíssim, si no hi participen la majoria de forces polítiques.

Amb gairebé un triple empat entre els partits capdavanters, els electors hem d´exigir acords als nostres representants. Ja no es pot actuar més de cara a la galeria perquè la campanya s´haurà acabat i els reptes són difícils de superar. Ara cal honestedat en els nostres representants i tornar el debat al camp polític amb la participació fins i tot dels empresonats i dels que són a Brussel.les. Si no anem en aquesta direcció, malament rai. Les eleccions no hauran servit per a res i l´autogovern continuarà en perill.