Galàxia

20.12.2017 | 07:07

Surts de casa esbufegant, saps que t'espera una llarga jornada laboral. Fas el de sempre amb el metodisme de sempre. Però també notes uns nervis inusuals. Tens entrades per anar al cinema, però no són unes entrades qualsevols: són per anar a veure una pel·lícula de Star Wars. Per això el neguit és diferent, el relaciones amb una part molt íntima de tu mateix. Des de fa molts, molts anys, aquest univers forma part de la teva manera de veure el món. L'associes a la teva infantesa, sí, però sobretot a aquella primera sensació d'enlluernament. Aquell calfred quan una espasa làser s'il·lumina en la foscor, aquell astorament davant les revelacions de parentius inesperats. Transites pel dia anhelant el seu final, perquè és quan tornaràs a casa. Una llar que no és física, sinó emocional. Una llar de ficció que et resumeix, perquè has arribat fins aquí somiant-hi. Treballes, converses, menges amb un ull posat al rellotge. Els nervis creixen i t'evoquen altres dies estrena. Els recordes tots. Saps a quina sessió, a quin cinema i a quina ciutat. I amb qui. Xiuxiueges la banda sonora, repeteixes els diàlegs. Pronostiques, especules. La tarda es fa particularment llarga. Falta menys, però encara falta molt. Notes que estàs explicant a tothom que veuràs la pel·lícula. Fins i tot a gent que no coneixes. Però no vols llegir-ne res més. Sobretot algunes crítiques, que només pel títol ja apunten a odis viscerals. Ells s'ho perden. Arriba la nit, arribes al cinema. Empasses saliva: la impaciència s'ha tornat fins i tot més epidèrmica. Comparteixes mirades de complicitat. S'apaguen els llums, els primers anuncis. Es fan més feixucs que mai. De sobte, emergeixen un logotip i una introducció molt familiars. Desapareixen. Somrius. L'orquestra et transporta a una altra galàxia, la teva galàxia. Durant la projecció, no pots deixar de pensar en una idea: Els últims Jedi ja no va de mites. Va de tu, de nosaltres. Dels éssers anònims que, des de la butaca, contribuïm dia rere dia a engrandir els imaginaris col·lectius. La felicitat no és estrictament això, però s'hi assembla molt.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook


Enllaços recomanats: Premis cinema