Demà s'escull alguna cosa més que el Parlament de la dotzena legislatura. El vot es pot convertir en una mena de passaport per viatjar en el temps. Les candidatures independentistes es volen situar al 27 d'octubre, just després de la declaració d'independència al Parlament i abans de l'aprovació de l'activació de l'article 155 per part del Senat. És des d'aquest punt des d'on volen reprendre el camí, però sense haver explicat exactament cap a on. Anar repetint que l'objectiu és la construcció de la República no permet creure que no es cometran els mateixos errors del passat ni que hi hagi ara un pla millor per avançar. Els partits no independentistes volen anar una mica més enrere, i es volen situar abans del ple del Parlament dels dies 6 i 7, quan es van aprovar la llei del referèndum i la de transitorietat jurídica. La seva proposta és restituir el camí de la legalitat -marcat pels informes dels serveis jurídics de la cambra- però sense haver formulat una proposta per superar la divisió provocada per l'enfrontament entre blocs. Hi ha una lògica dels partits, que conviden a mirar enrere, i una altra de diferent que hauria de fer plantejar quins són els efectes del vot en clau de futur. Tot el que envolta les eleccions de demà és excepcional, com també ho va voler ser l'última legislatura des del seu inici. Però després del dijous vindrà el divendres i caldrà, primer, fer un ús intel·ligent dels resultats i, després, posar-los al servei de la gent. Si les enquestes tenen raó, aquestes seran unes eleccions amb participació rècord. Les motivacions dels electors per decidir anar a votar o per no fer-ho poden ser molt diverses, però la gestió d'aquest vots serà més fàcil si es fa en clau de futur que de passat, d'il·lusió que no de ràbia.
