Soc socialista i demà tornaré a votar per la República. El meu govern és a l'exili o tancat a la presó, igual que dos activistes pacífics. Tot plegat, molt injust.

Deixem enrere una campanya anòmala, llastimosa i plena de coercions i estirabots. Entre altres vexacions, hem patit la paradoxa de veure com la llei permet que es puguin presentar candidats engarjolats i que, a l'hora de la veritat, se'ls denegui participar en actes electorals. Per postres, quan algun d'aquests pot fer arribar la seva veu més enllà de les reixes, van i ens l'expedienten. Quins sants collons.

Per molt que els propagandistes del 155 s'hi entestin, deixeu-me aclarir que no em considero enganyat pel president Puigdemont, pel vicepresident Junqueras o pels consellers que ha cessat Mariano Rajoy. Evidentment, no tinc totes les respostes que voldria sobre els estira-i-arronses que van dur a la proclamació de la República, ni sobre les decisions preses durant les hores posteriors, però els fets encara són molt recents i crec que, més endavant, quan hagin escampat el núvol d'intoxicació informativa i la tenalla judicial, n'acabarem traient l'entrellat. Temps al temps.

Demà, doncs, el meu vot serà d'un groc radiant i optimista. Amb el desig d'il·luminar el camí de retorn dels nostres presos i exiliats, la recuperació de les nostres institucions i, alhora, per agrair el coratge de tots els homes i dones que se la van jugar l'1 d'octubre. Ens veiem a les urnes. Dempeus.