Demà, més

21.12.2017 | 06:42

Suposo que la majoria de ciutadans pensen en avui, fins i tot, molts encara a hores d'ara deuen estar pensant a qui votaran, si és que ja han decidit anar a votar. A mi, però, em preocupa més allò que succeirà després de tancar els col·legis electorals. Si no és que hi ha una sorpresa de darrera hora està clar que passarem dies i setmanes per intentar quadrar uns números difícils de sumar, números que, per altra banda, reforçaran el concepte de blocs, entre aquells que pensen que Catalunya es mereix molt més i aquells altres que consideren que massa que ens donen. No s'estranyin, doncs, si avui, després del tancament dels col·legis el recompte s'allarga perquè és molt previsible que amb l'allau de ciutadans interventors que s'han apuntat com a voluntaris per seguir l'escrutini, a cada papereta dubtosa hi haurà una batalla èpica.

De fet, demà serà un dia estrany. Les possibles petites alegries o decepcions d'aquest vespre quedaran diluïdes per un nou procés on tothom intentarà encaixar allò que costarà Déu i ajuda fer quadrar, enmig d'un soroll eixordador produït per aquells que potser no essent-ho, es vulguin magnificar com a possibles guanyadors dels comicis. I no dubtin que ja poden imaginar que segons qui siguin els que assumeixin aquest paper, s'acosten unes setmanes insuportables.

Demà també pot ser el final d'un camí i el principi d'un altre, que pels programes, vull dir per l'absència dels programes, ja es pot intuir que ningú sap quin serà. Hi ha dues opcions, que l'Estat li hagi trobat el gust a actuar sota el paraigües del 155 i que ens el tornin a reproduir mentre no sigui possible formar govern o millor dit, formar el govern que ells volen i això pot ser etern, o que la divisió de postures, pel resultat difícil, s'agreugi de debò i costi conviure amb tant bombardeig de missatges radicalment oposats. Malauradament, em temo que avui no es resol res.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook


Enllaços recomanats: Premis cinema