Per alguna raó psicològica, potser perquè l'autoestima és una necessitat més bàsica que l'acceptació dels fets, als humans ens costa molt reconèixer el propis errors. Ens passa de manera individual i col·lectiva. Com a persones i com a grups: nacionals, religiosos o de seguidors d'una opció política. Això explica que un partit l'espifiï de dalt a baix i no desaparegui a les següents eleccions. Els seus votants sempre trobaran una explicació alternativa: la conjuntura internacional, l'enemic exterior o una conjunció astral especialment malèfica. Qualsevol cosa abans d'admetre que van ficar la pota en elegir la pitjor alternativa.

Ja fa uns quants mesos que els britànics estan comprovant l'abast de les mentides que explicaven els apòstols del Brexit. El primer dia ja van reconèixer que no s'estalviarien els milions de lliures garantits a la propaganda. Va ser només el principi. Des de llavors les notícies positives han consistit a explicar que les coses no anaven tan malament com anunciaven els pessimistes. Poca glòria podem trobar en aquesta victòria. Brussel·les s'havia de plegar als desitjos de Londres i havia de negociar una transició a la carta, i ha estat ben bé al revés. Ha estat Londres qui ha hagut d'afluixar i renunciar a les seves pretensions inicials. Theresa May ha hagut d'acceptar quasi totes les exigències que li ha imposat la part continental per, simplement, començar a discutir l'acord comercial. Entre altres coses, ha acceptat pagar més de 40.000 milions d'euros al pressupost comunitari. May i el seu govern havien proclamat que no pagarien ni un penic.

I malgrat tot, les enquestes diuen que els qui van votar a favor del Brexit al referèndum del 23 de juny del 2016 ho tornarien a fer avui, ja que no han canviat el seu punt de vista. No consideren que aquella decisió personal i col·lectiva fos errònia, i que empenyés el Regne Unit a una batalla sense opcions de desfilada triomfal. Com que la seva autoestima patiria si admetessin que es van equivocar i que es van deixar enredar per promeses impossibles, s'estimen més repartir les culpes entre Brussel·les, que a parer seu «hauria de» ser i actuar d'una altra manera, i el govern de Theresa May, que no estaria conduint correctament les negociacions. El fracàs, que d'altra banda molts neguen, no portarà de forma immediata a un canvi de posició i d'objectiu, sinó a un canvi de govern per insistir en la mateixa via. Els humans som així.