Plàstics grocs

Lola Arpa Vilallonga Peratallada

I ara què? Ara que ja ha passat tot, on aniran a parar els milers de simbòlics llaços de plàstic grocs lligats per pons, fanals, baranes arreu del país?

Es quedaran a la mercè de les inclemències del temps fins que el vent se´ls emporti cap al mar?

Confiem en la responsabilitat dels ajuntaments i d´aquells qui els van penjar, que els tornin a recollir per reciclar-los com Deu mana.

Així es demostra la qualitat d´un país.

«Que bé viviu

els mestres»

BERTA FARRÉ SENDRÓS

Arriben les vacances de Nadal i un cop més, en la sobretaula dels dinars nadalencs, entre torrons tornarà a sortir el típic comentari de quantes vacances tenim i com de bé vivim els mestres. I és cert que vivim bé?

Molts no s´han parat a pensar com arribem a Nadal. No ha estat un camí fàcil i si no pregunteu-l´hi a algun mestre. Aquestes últimes setmanes han estat esgotadores i hem fet més hores que un rellotge, però això ningú ho veu i no, no conec cap mestre al qual paguin les hores extra. Hem estat preparant obres de Nadal, poemes, entonant cançons, preparant decoracions pels passadissos, avaluant, corregint, preparant àlbums, fent recull de fotografies, assistint a juntes d´avaluació que acostumen a acabar vora les 9 de la nit, redactant informes, atenent les famílies, preparant els temes i projectes per quan tornem de vacances, buscant la inspiració per dissenyar la disfressa de la classe per carnestoltes, perquè sí, és ja...! I mil coses més!

I sabeu què? També fem classe. També atenem els alumnes, els ensenyem, els guiem i els acompanyem amb el millor dels nostres somriures.

Ha costat arribar al Nadal, algun constipat ens l´hem endut, però sabeu què mestres? Ara podem gaudir plenament de les nostres merescudes vacances, perquè sí, ens les mereixem!

Ah! Però... no us oblideu de preparar les programacions i activitats! Que en res, i amb les piles carregades, hi tornem!

Nadal 2017,

llums i ombres

Lluís Torner i Callicó girona

Un any més, torna a arribar-nos l´entranyable festa del Nadal, tot i que enguany ens comporta sentiments contraposats, ja que hi ha quelcom que no lliga amb el sentit d´aquestes festes. Nadal, per aquells que tenim unes determinades creences, ve a donar-nos un missatge de Pau i Bona Voluntat; i per als que pensen diferent són unes festes en les quals priven altres interessos més prosaics, la qual cosa no vol dir que no siguin correctes, el que cal és que aflorin els bons sentiments. Enguany, però, talment com van anant les coses, amb: polítics tancats a la presó, o d´altres asilats a un país diferent; amb el nostre Parlament silenciat; partits polítics en franca discussió, retrets i acusacions diverses, etc. fruit tot de diferents idearis, en la manera de pensar i d´actuar; no podem deixar-nos de lamentar que, en aquests dies, hi hagi gent que, pels seus ideals, ho estan passant molt malament. Pensem que una cosa no lliga amb l´altra, i ens fa estar molt preocupats i consirosos. Més encara quan tenim unes eleccions, precipitadament convocades, els resultats de les quals no es veuen gens clars.

Com ja hem dit en altres ocasions, aquells que ja tenim una edat, no ens hauríem pensat mai trobar-nos en aquesta situació de gran incertesa.

A la nostra nadala d´enguany hi ha unes estrofes, que lliguen amb el que mou el sentiments, de molta gent, i que transcrivim, per intentar posar-hi un xic de llum, diem així: Estem passant uns moments complicats,/ les coses no van com voldríem, / per això tots tenim necessitat, / de posar pau als nostres dies.// Tinguem ben present aquell missatge: / «Pau als homes de bona voluntat» / Procurem fer-ne el nostre lema; / la fita a aconseguir plegats. // Jesús va néixer en un Pessebre, / ningú l´hi va donar acolliment, / intentem d´acollir-lo, dins nostre, / al fons del cor i al pensament. // Tant si som creients, com si és que no,/ posem-hi un xic de la nostra part, / i demanem-li amb devoció. / És Nadal! No deixem que passi en va.

Davant de la postveritat

Jesús Domingo Martínez Girona

El món de la postveritat amenaça seriosament les noves generacions, a les quals caldrà un gran sentit crític per poder discernir la realitat de la manipulació. És, sens dubte, un dels grans reptes als quals s´enfronten els educadors: formar joves capaços amb criteri propi. Altrament estarem abocats a la dictadura del pensament únic.

Materialisme

vers felicitat

Núria Font

Iphone 8 plus, 18 euros per cap, alcohol, cerveses, falsedat, desconsideració, mala educació, comportament inadequat envers els propietaris i el mateix local. De mitjana quatre pastissos per aniversari i, a més, convidats que semblaven haver perdut el respecte, la dignitat i l´educació. Qualsevol diu amic a algú amb qui riure les gràcies. Materialisme pur i dur. Materialisme basat en la batalla de veure qui pot més i millor. Pèrdua del sentit de la vida, del que realment és important i dels valors que ens caracteritzen per ser qui som. Pot formar part la felicitat d´aquest projecte tan materialista?

Al senyor

Pablo Iglesias

Fa uns dies vaig sentir unes declaracions del líder de Podem, el diputat Pablo Iglesias, on deia literalment: «Los independentistas quizás sin quererlo, o a lo mejor buscándolo, han contribuido a despertar el fantasma del fascismo».

Senyor Pablo Iglesias, li diré clar. Només hi ha un culpable de l´augment de feixisme i aquest és l´existència dels feixistes. Culpar els independentistes d´això és com culpar una noia que ha sigut violada de provocar per ser massa guapa o per portar un vestit massa ajustat que potser sense voler, o a la millor buscant-ho, ha despertat els instints de l´agressor. No senyor.

La seva afirmació és especialment greu quan molts catalans tenim familiars directes que van patir greument, no fa tans anys, les accions d´un règim feixista, com per dir ara que potser volem que això torni. No senyor.

Vostè, senyor Pablo Iglesias, o és un cínic o no entén res de la realitat catalana, o les dues coses alhora.