Amic lector, quan llegeixis aquest article tu ja sabràs el resultat de les eleccions. Jo, en canvi, el faig a les palpentes. Crec que és hora de començar a fer valoracions del que ha passat als darrers tres mesos i de què cal fer en el futur sigui quin sigui el resultat de les eleccions d'ahir.

Fa 13 anys, l'any 2004, Héctor López Bofill va publicar un llibre, La independència i la realitat, en què intentava esbrinar què passaria si els catalans volguéssim anar més enllà. I què passaria per primera vegada en democràcia si el Parlament volgués proclamar la república. Eren un seguit de reflexions molt interessants que deixaven moltes preguntes a l'aire.

Ara sabem les respostes a quasi tot el que ell plantejava. Ara sabem que encara que tinguis el 80% de la població catalana a favor d'un referèndum, aquest no es pot fer. Ho prohibeix la Constitució, el Govern, l'Estat, la Policia i la Guàrdia Civil. Ara sabem també que el nou rei és un nacionalista espanyol d'extrema dreta. La reacció que en aquells dies no se sabia ja la sabem, els Mossos passen a dependre del Govern central sense protestar, intervenen l'economia, impedeixen un referèndum a hòsties, apliquen de forma brutal l'article 155, posen els líders a la presó i amenacen que hi haurà morts. De fet, feia temps que Josep Fontana ja ho deia: «No hi ha independència sense guerres de la independència». Davant d'aquestes incògnites esclarides, què cal fer? Primer, dotar-se d'un espai ampli per a la reflexió, s'ha acabat una etapa i un full de ruta i en comença una altra. Per anar el més ràpid possible avui no hi ha ningú que tingui una recepta. Cal la intel·ligència col·lectiva de tot un país. Fins i tot la promesa de la tercera via de seguir els camins constitucionals tampoc serveix, hem arribat aquí perquè aquesta via, que va encapçalar Pasqual Maragall, va ser liquidada pel Tribunal Constitucional. A més, com deia el llibre, sense afecte no hi ha acord. Arrimadas i Albiol només han sabut amenaçar i frivolitzar amb els que són a la presó. Gaire demòcrates no demostren ser.

En segon lloc, seguint l'estratègia ghandiana, per tirar endavant amb el desafiament, ¿es pot controlar el territori, com diuen algunes veus? Crec que no. La correlació de forces és massa acusada. No estem parlant de la voluntat popular, estem parlant de la força bruta: CDR contra exèrcit. En tercer lloc, hi ha una opció ghandiana de forçar la situació i és que l'Estat espanyol posi 3.000 catalans a la presó. Hi estem disposats? Crec que necessitem temps i que la solució estava ben expressada en una qüestió que plantejava el llibre, la de connectar «la idea d'independència i les demandes socials de benestar», per exemple. Cita una frase de la Constitució suïssa: «la fortalesa d'un poble es mesura pel benestar dels que estan pitjor». En això hem de millorar.