La faula de l'economia col·laborativa s'ha inflat fins a l'extrem que es necessiten desenes de sentències i centenars d'advocats, per sentenciar que l'empresa de transports Uber és una «empresa de transports» i no només una ONG que explota els seus empleats en condicions tercermundistes.

La superxeria de la bondat intrínseca de qualsevol iniciativa fabricada digitalment procedeix dels militants en les sectes socials, de vegades anomenades xarxes. En la seva ignorància radical, treballen gratuïtament per gegantines companyies, sota la coartada que alimenten la seva vanitat.

A més, els addictes a la religió depredadora GAFA -Google, Amazon, Facebook, Apple- transpiren un instint de superioritat gairebé sobrenatural. Senten el buf de l'esperit, mentre acaten una supremacia que no té res a envejar als robber barons d'un segle enrere, per citar una expressió de traducció supèrflua.

Una vegada que el Tribunal de Justícia de Luxemburg ha situat el fenomen en la seva dimensió estrictament econòmica, els espiritistes que no espiritualistes de les sectes socials faran bé en repassar el rosari d'accionistes d'Uber. Allà trobaran bancs com Morgan Stanley o Goldman Sachs, que sempre s'han distingit per la seva visió solidària. També han aportat milers de milions d'euros dels fons sobirans de l'Aràbia Saudita i la Xina, el compromís dels quals amb els drets humans és l'enveja del planeta.

Passant del telescopi al microscopi, les assemblees dels taxistes demostren que no aspiren a liquidar Uber, sinó a substituir-la. Novament, es tracta de copar l'activitat amb llicències limitades, en contra dels principis de lliure competència que animen la UE. Si al costat d'un bar es pot obrir un altre bar sense que l'anterior tingui dret a protestar, no hi ha cap impediment perquè es pugui obrar de la mateixa manera amb tot tipus de comerç o de transport. De fet, així predica Brussel·les, però aquí Madrid no invoca Europa amb el mateix èmfasi que en la crisi catalana. Es desobeeix la llei, i llestos.