La candidata de JxCat a Girona, Gemma Geis, ha passat per les eleccions dient almenys dues veritats que són d'agrair, especialment veient l'actual panorama polític. La primera la va deixar anar a l'entrevista de Diari de Girona. «Potser va faltar dir a la gent: 'Escolteu, això és molt difícil'», va etzibar amb una autocrítica que acabava essent una esmena a la manera del fer del seu cap de files. La segona va arribar en plena nit electoral: «Hem nascut fa tres setmanes i ja hem guanyat les eleccions a les comarques gironines». La segona part de la frase és certa per òbvia; la primera té matisos. ¿No era Junts per Catalunya l'hereu del PDeCAT i alhora aquest el de l'antiga Convergència? ¿No va ser el PDeCAT qui va pactar amb Puigdemont les condicions de la llista i, per tant, es podia considerar que JxCat és la marca electoral del Partit Demòcrata? No. Geis té raó. Junts per Catalunya és un partit nou nascut «fa tres setmanes», on no hi queda res o quasi res del pare i que ha aconseguit esborrar del mapa la imatge de la Convergència del 3%. Puigdemont i els seus Junts ha assolit una altra fita; posar les bases perquè l'últim bastió que quedava del «preprocés», Esquerra Republicana, iniciï el seu particular «procés» a l'abisme. Joan Puigcercós ho va dir en un dinar fa molt de temps: «D'aquí a uns anys no quedarà res del mapa de partits actual». Va encertar de ple.