Cartes

24.12.2017 | 06:30

La majoria és per governar
Joan Garcia GIRONA
Tergiversar i confondre s´ha convertit en el pa de cada dia dels polítics independentistes catalans. Per això, cal aclarir alguns conceptes que ells llencen i els adeptes se´ls empassen de bona gana. Els partits independentistes han aconseguit una majoria per governar. Per fer política, gestionar i administrar les competències que té la Generalitat, que són moltes, i que des de fa anys tenen oblidades. La majoria d´escons, que no de vots, no els faculta per proclamar cap independència, ni canviar la Constitució espanyola ni vulnerar les lleis. Les eleccions de dijous eren per escollir uns diputats que hauran d´investir o no un president, que després haurà de formar un govern i, repeteixo, governar.
El somni independentista és, com a molt, de la meitat dels catalans. Ho dic perquè aquest entrenador de futbol convertit en politòleg, que respon pel nom de Pep Guardiola, ha dit que «la resta d´Espanya ha d´entendre el que vol Catalunya». No, senyor Guardiola. Això no és així. Ho vol la meitat de Catalunya, en vots el 47%. També podríem dir que el Govern independentista «ha d´entendre el que volen els catalans que no el voten» i que des de fa anys els Puigdemont, Mas i companyia els han convertit en apàtrides i desplaçats a casa seva. A veure si deixen de tergiversar i confondre.


De caserna a biblioteca
Xavier Serra Besalú Girona
Si un 82% s´expressa a unes eleccions parlamentàries es confirma el compromís de molta gent. I només fa 73 dies que milers de policies van atonyinar-nos.
Catalunya és un país madur, una nació rica en diversitat. Els primers dies de la repressió politicojudicial ja cridàvem davant les casernes: «aquí hi haurà una biblioteca». També demanàvem que el TC no tombi cada llei social promoguda a Catalunya.
Però encara no es podrà, per dues raons: a) Espanya seguirà brandant el «155» contra els catalans (té la caixa, les togues i les porres); i b) no s´ha convençut prou gent que la independència no és bogeria sinó anhel lícit. Encara que no tinguin projecte alternatiu, molts milers voten unionista.
I ara què? Un de cada dos volem alliberar-nos d´un Estat que sembla no estimar-nos, però també ens adonem que hem de conviure, alliberar els presos polítics, prestigiar el Govern legítim i seguir endavant.


El rovell de l´ou i la transparència
Josep M Loste Romero PORTBOU
És curiós que els preus de les begudes alcohòliques i el tabac a Luxemburg siguin dels més baixos de la UE; amb unes diferències abissals en relació amb els preus dels seus veïns de l´Estat francès, Alemanya i Bèlgica. Cal tenir present que el Gran Ducat de Luxemburg és un paradís fiscal –ocult i tolerat– dintre de la UE.
El país de Jean Claude Juncker, actual president de la Comissió Europea, quan va ser primer ministre d´aquest petit país va «perdonar» molts impostos a 300 multinacionals, algunes de les quals tan potents com Google. És escandalós que en el «rovell de l´ou» de la UE hi hagi un estat amb només 400.000 habitats, amb molt poca transparència econòmica i fiscal. El més greu de tot és que –segons un recent informe del diari francès Liberation– a banda del País de «Monsieur Juncker» existeixen quatre estats més de la UE –Malta, Holanda, el Regne Unit i Irlanda– cadascun d´ells amb la seva «especialització», que també es poden catalogar com a paradisos fiscals dintre la UE.


Retorn del Govern exiliat a Catalunya
Francesc A. Picas LA JONQUERA
Les urnes del 21 de desembre, han tornat la legalitat al govern de Carles Puigdemont, exiliat. En endavant, intrèpids catalans regentaran des del nou Parlament una Catalunya lliure i sobirana. La flama d´una Catalunya independent ha ressorgit. Tornarà a flamejar a la nostra història? Serà altra vegada entrebancada?
Catalunya té dret a legislar les pròpies lleis, a administrar la pròpia economia, a gestionar les pròpies estructures. Catalunya no vol estar subjecte a la tutela del govern de Madrid.
Catalunya triomfant, volem pau, no volem guerra. Els catalans volem germanor, treball, pensions dignes i que els malats, els vells i els infants siguin atesos amb amor, i simpatia.


Un sol poble?
lluís lópez girona
Els resultats de les eleccions de dijous han demostrat que Catalunya no és un «sol poble», com s´insisteix en els missatges de les formacions independentistes, sinó que hi ha més d´una sensibilitat, i amb una presència més que notable. Tant de bo ho tinguin clar els d´una banda i els de l´altra a l´hora d´encarar aquesta nova etapa política, perquè és evident que ni amb la repressió ni amb la vulneració de la llei s´aconseguirà res, més enllà d´eixamplar aquesta divisió que els resultats electorals evidencien. I això seria nefast per al futur del país.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook


Enllaços recomanats: Premis cinema