Vivim una nova etapa en la política catalana. Primer, per la irrupció de Ciutadans, que ha menjat espai no només del Partit Popular, sinó a la recuperació del PSC, a part del vot exconvergent i dels Comuns, i s´ha erigit en alternativa del sobiranisme, amb molt vot prestat.

Els resultats de Ciutadans en moltes ciutats són importants, i van més enllà del clixé d´un partit antiindependentista liberal, per atreure un conjunt d´electors ampli, descontent amb la política i l´economia de casa nostra. També la resistència del sobiranisme, amb l´operació de suport a l´entorn del destituït president Puigdemont, quant del vot és a la institució i contra el PP? i el creixement d´ERC planteja que, seguint la confrontació, ens podem trobar en un panorama de conflicte permanent, que cap català amb seny desitja. De la mateixa manera, la temptació de Ciutadans d´intentar un segon assalt amb noves eleccions, ens pot dur a una crisi, quan fa un temps els indicadors econòmics semblaven repuntar.

És improbable el Govern de Ciutadans, però li toca intentar-ho, i més fàcil un bipartit poc avingut de Junts per Catalunya i ERC amb suports externs puntuals, però tots han de voler evitar una crisi perllongada. Cal evitar una nova fugida d´empreses, que faci que la Generalitat recapti menys impostos, i augmentin els treballadors amb risc de perdre la feina. Calen estadistes d´alçada que es preocupin pels problemes dels ciutadans d´una Catalunya que ha d´acceptar que és diversa. Complexa.