Res del més substancial ha canviat amb les eleccions del 21-D. Principalment pel que fa als dos blocs que s´han configurat socialment i políticament a Catalunya els últims anys. Les forces independentistes mantenen la majoria parlamentària (només han perdut dos diputats i un 0,4% del percentatge de vots) després d´una participació rècord del 82%. S´ha trencat el vell mite que a més participació, menys poder del nacionalisme català. Amb els múltiples matisos i lectures que ofereixen unes eleccions, el 21-D ha tingut dos vencedors (Inés Arrimadas i Carles Puigdemont) i dos derrotats (Oriol Junqueras i Mariano Rajoy). El primer lloc de Cs en vots i escons és històric, important, significatiu dels canvis de la política catalana, però a efectes pràctics és simbòlic. La bona campanya d´Arrimadas ha concentrat el vot de rebuig a l´independentisme, però no té opcions per intentar formar govern al seu entorn. El gran vencedor és sens dubte Carles Puigdemont, que s´ha convertit en la gran referència de l´independentisme català. Amb un cop de ploma ha esborrat Oriol Junqueras, gran favorit per gua­nyar les eleccions catalanes fins fa unes setmanes, i ha liquidat el projecte de l´ex-Convergència amb el nom de PDeCAT. El partit, si és que existeix, en aquests moments és ell i el seu entorn més directe. L´acte d´exaltació personal de Brussel·les del passat 7 de desembre, amb Marta Rovira (ERC) de cooperadora necessària, va ser la seva gran plataforma de llançament cap al lideratge a les urnes de l´independentisme. Aquesta és la succinta anàlisi dels resultats de dijous, al marge que es va demostrar que no és el moment per a polítics que persegueixen la moderació i el consens com Miquel Iceta (PSC) i Xavier Domènech (En Comú Podem), però ara hem de mirar el futur més immediat. I aquest es torna a presentar incert. L´independentisme té la majoria parlamentària per governar, però no la majoria social i de vots que ha estat perseguint els últims anys. En teoria JxCat i ERC poden recuperar el govern destituït per l´article 155, però malgrat que Marta Rovira va sostenir divendres que hi ha un manament per restituir-lo, les ferides obertes les últimes setmanes entre ambdues formacions polítiques no han començat ni a cicatritzar. A més, els seus líders són un a Bèlgica i l´altre a la presó. Les eleccions no canvien la situació processal d´ells, ni de la resta de consellers o membres de la Mesa del Parlament que estan o empresonats o investigats. Tornarà Puigdemont? Podran assistir tots ells a les sessions parlamentàries? Passada l´eufòria d´una apassionant jornada electoral, s´ha de tornar a tocar de peus a terra. I no només políticament. Catalunya continua immersa en una cruïlla sense sortida a curt termini. Les empreses que han marxat no tornaran, la divisió política i social persisteix i alguna agència de qualificació ja ha advertit que el resultat electoral «és negatiu» per a la solvència de Catalunya i Espanya.