Tot i els ombrívols esdeveniments que han tingut lloc el 2017, l'evolució del món segueix donant motius per a l'esperança. Les principals àrees econòmiques -el nord d'Amèrica, Àsia, la UE creixen per primera vegada en molt temps de forma coordinada i amb certa força. A Europa, les victòries electorals de Macron i Merkel donen oxigen a l'agenda europeista enfront de les temptacions de la renacionalització. 2017 ha estat també l'any en què s'ha comprovat la fortalesa de la Constitució a Espanya, que ha fet de xarxa de seguretat davant del més gran desafiament institucional viscut pel nostre país en dècades. Ara queda tornar a la normalitat, la qual cosa és un treball que correspon a la política i no a les lleis. Àfrica continua sent un continent hobbesià -un lloc controlat per les màfies, on es lluita cada dia per la vida-, però que, malgrat això, ha vist com disminueixen les seves ràtios de mortalitat i s'incrementa la renda per càpita; més en uns països que en d'altres, també és cert.

El guru John Mauldin ha enumerat en la seva última carta les raons que el mouen a l'optimisme. Són nombroses i inapel·lables majoritàriament. Tot i la creixent fractura social, els moviments migratoris desordenats, l'envelliment a Europa, el ressorgiment de les tensions nacionalistes, el món és un lloc millor que fa tot just una o dues dècades. Aquests són algunes de les dades que aporta Mauldin:

Des de 1991, les morts per càncer en els Estats Units han baixat un 25%, en una mitjana d'un punt anual.

S'ha anunciat una vacuna efectiva i barata per acabar amb el còlera.

Des de l'any 2000, les morts per tuberculosi han caigut un 37%.

Les defuncions per la sida han baixat també un 50% des de l'any 2005.

Només en aquest segle, més de mil milions de persones han tingut accés a l'electricitat per primera vegada.

A la Xina -el país més poblat del món-, la pobresa extrema s'ha reduït a la meitat durant aquest últim lustre.

L'expansió de les energies renovables -i la millora de l'eficiència en el consum energètic- ha permès que baixi de forma notable el consum de carbó i altres energies fòssils. Per la qual cosa, el forat d'ozó ha disminuït de grandària.

S'utilitza la mateixa quantitat d'aigua aproximadament que el 1970, tot i que la població mundial hagi crescut prop d'un 70%.

La criminalitat també ha disminuït a Occident -fins a un 50% als Estats Units des de 1990-, així com les morts causades pel terrorisme global, que van aconseguir el seu pic més alt fa tres anys.

Es podrien afegir moltes més dades que ens parlessin de l'abast mundial del progrés. És cert, per exemple, que la classe mitjana europea s'ha debilitat com a conseqüència de la globalització; però, el revers d'aquesta tendència és positiu: milions i milions de ciutadans del Tercer Món s'han incorporat a la classe consumidora. De fet, cada any prop de cent milions de persones consumeixen per primera vegada algun tipus de producte característic del món desenvolupat: ja sigui un ordinador, l'accés a internet, un televisor, un cotxe o assegurances. Malgrat les nostres crítiques a les multinacionals, són precisament aquestes empreses globals les que capturen una part considerable d'aquest creixement emergent i, per això mateix, poden reinvertir els seus beneficis no només en I+D -i per tant, en progrés-, sinó en la millora competitiva de les nostres zones geogràfiques. Un cas evident d'aquest transvasament el trobem en el sector turístic, on els grans marges que s'obtenen al Carib s'han destinat a la costa espanyola.

En deixar-nos orientar pels llums llargs, no hem d'oblidar les urgències del curt termini, però sí relativitzar els efectes. Els problemes de la globalització conviuen amb els seus avantatges, que són més abundants. Com succeeix en tot procés de canvi accelerat, les pors trasllueixen la inseguretat davant un futur que no podem controlar, però que sabem gairebé amb tota certesa que serà millor.