Com era de preveure, les eleccions convocades a Catalunya, després de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, han deixat un resultat que no només no resol la crisi que hi ha plantejada, sinó que manté viu el conflicte entre les forces independentistes i les constitucionalistes. Amb guanyadors i perdedors clars.

Cal destacar, entre els primers, els Ciutadans d' Inés Arrimadas, en ser capaços de guanyar en unes eleccions en les quals sempre havien vençut opcions nacionalistes (ara, independentistes). No obstant això, no deixa de ser una victòria simbòlica, aconseguida a força de jivaritzar el PP i que no permet una alternativa constitucionalista, després de l'escàs creixement dels socialistes de Miquel Iceta (un escó més que el 2015), molt per sota de les expectatives inicials de campanya.

El guanyador clar (tot i quedar segon), ha estat el president deposat de la Generalitat i ara resident a Brussel·les, Carles Puigdemont, que amb la seva personalista fórmula política (Junts per Catalunya) ha estat capaç de sostenir la majoria absoluta en escons dels secessionistes, quedant per davant dels favorits en aquest bloc, Esquerra Republicana de Catalunya, que tampoc van complir amb l'etiqueta de favorits amb la qual partien en convocar-se els comicis.

I, finalment, el gran derrotat: el PP i el seu president del Govern, Mariano Rajoy. No només la seva formació s'ha convertit en una força residual, a Catalunya (4 escons, de 135), sinó que l'aplicació de l'article 155 de la Constitució ha estat desautoritzada (ja que les forces contràries a aquest, inclosa la marca catalana de Podem, han aconseguit el 55% de vots). Veurem amb de quina manera encaren, uns i altres, una situació encara més complicada que abans de les eleccions.