El xampany fa més bella la dona, i la copa per beure'l

29.12.2017 | 07:02

Saben quin és el vi que és capaç de tornar més bella una dona després d'haver-lo begut? Doncs, ni més ni menys, que el champagne, vulgarment xampany. Així ho va dir Jeanne-Antoinette Poisson, amant de Lluís XV, més coneguda com Madame de Pompadour. Avui, però, aquesta frase, certament, destil·la un tuf masclista.

Maria Antonieta tenia una gran debilitat pel daurat i escumant líquid, que sembla fet exprés per als efluvis i colors de l'art rococó. Diuen que en el seu honor es va crear la copa de boca ampla, inspirada en els seus ben proporcionats pits. És cert que en aquells segles el xampany va tenir un èxit fulgurant a França, sobretot entre l'aristocràcia. Aquesta història tan bonica, de totes maneres, és apòcrifa –com també és apòcrifa la suposada invenció del xampany per part del monjo Dom Pérignon–. En canvi sembla cert que un famós artista de les porcellanes de Sèvres va fer un motllo d'un pit de la reina Maria Antonieta per dissenyar un bol per a llet, que encara es fa servir a França... Però, és clar, la llet té molt menys glamur que el xampany. L'esmentada copa de xampany té diverses candidates que varen aportar el seu pit per dissenyar-la, totes impossibles. Helena de Troia (no hi havia xampany!), Diana de Poitiers, Mme. Pompadour i la Du Barry, amants de Lluís XVI...

En canvi el que sí és cert que el 2008 Claudia Schiffer va inspirar el motllo d'una copa de xampany i, per no ser menys, el mateix va fer Kate Moss.

Aquesta copa de gran diàmetre i escassa profunditat, anomenada Pompadour, és, segons sembla, la primera que es va elaborar per beure el champagne. També diuen, en altres versions, que qui la va manar fabricar va ser Maria Antonieta, esposa de Lluís XVI, i que, per dissenyar-la, van prendre com a referència el pit esquerre de l'amant del consort, Madame de Pompadour. D'aquí el seu nom i, és clar, la seva forma. Una forma que, per cert, recorda la que grecs i romans feien servir per beure el vi, com explico al meu llibre La cuina antiga.Ibers, grecs i romans.

Una versió romàntica dels fets, però en realitat sembla que l'origen real d'aquesta copa és un altre. Es diu que el Duc de Buckingham, membre d'una de les principals famílies aristocràtiques angleses, va ser l'impulsor d'aquesta creació, juntament amb un vidrier de Verona. De fet, l'aportació anglesa a la història del vi és molt important, i ho va ser a Xerès-Sherry, Borgonya, Madeira i altres. Curiosament, paral·lela a l'aportació alemanya en l'eclosió del xampany. Malauradament aquesta bellíssima copa no és la més adequada per degustar el cava, el champagne, el sekt, la blanqueta, el prosecco o qualsevol altre vi escumós. Els escumosos s'escalfen amb rapidesa, el gas es perd i l'aroma s'evapora.

Per això s' han proposat altres models de copa, com la copa flauta. Com el seu nom suggereix, aquesta copa és allargada i fina com una flauta. Un disseny, no obstant, que presenta les seves falles. Malgrat que permet que l'escumós romangui fred i que les seves bombolles formigalegin, no ofereix la possibilitat de gaudir de la seva aroma. La boca és massa estreta per poder olorar bé el perfum d'aquests escumosos, una cosa essencial en el món del vi. El cert, però, és que a partir dels anys 20 es va començar a beure amb la copa en forma de tulipa. Ara s'ha imposat, a partir de motius enològics. La copa més adequada en efecte, és l'anomenada tulipa –amb una forma que recorda la d'aquesta flor. El seu cos estilitzat, lleugerament més ample al centre i lleugerament més estret en la seva part superior permet que l'escumós es conservi fred, retingui la seva aroma i preservi les seves bombolles.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook


Enllaços recomanats: Premis cinema