L'unionisme espanyol no necessita oferir res. No cal que s'esforci a pensar. La seva alternativa consisteix a deixar les coses com estan, amb un Estat fort fins i tot quan el govern és feble i amb Catalunya exercint de comunitat autònoma sota vigilància, lligada de peus i mans pels diners del FLA per atendre uns catàlegs de serveis bàsics decidits a Madrid. Per això, quan polítics i analistes assenyalen que l'Estat no té un projecte per a Catalunya, s'equivoquen: el seu projecte és deixar les coses com estan i no moure's de lloc encara que prop de la meitat dels catalans votin a favor d'un estat propi. I si aquests catalans fan alguna cosa més que votar en les eleccions autonòmiques, coses com ara organitzar un referèndum no autoritzat i aprovar declaracions d'independència, s'aplica el codi penal sense manies.

No, l'unionisme no té cap problema, a banda de la pugna per l'hegemonia dins el sector. L'independentisme, sí. Ha aconseguit la majoria parlamentària suficient per governar amb uns programes que mantenen en el frontispici l'objectiu de l'estat propi en forma de república, com deia la pregunta de l'1 d'octubre, però ara saben que aquest objectiu no és possible a curt termini, i saben que els ciutadans ho sabem. Si el 28 d'octubre no es donaven les condicions necessàries per fer efectiva la proclamació, si plantar cara al 155 implicava un risc de violència del tot inacceptable, tot això continua sent cert al cap de dos mesos i és molt probable que ho continuï sent durant els propers quatre anys. Per tant, els cal un programa per governar aquests quatre anys que no consisteixi només a anar aprovant resolucions inaplicables i escrivint folis i més folis d'informes de consells assessors.

L'objectiu, ara mateix, és com solucionar el problema d'uns caps de llista i un grapat de diputats a la presó o l'exili, els vots dels quals són necessaris per controlar la mesa del Parlament. Després caldrà fer balanç dels estralls del 155 i corregir-los. Recuperar el prestigi econòmic i procurar que tornin les seus de les empreses que van fugir en els dies convulsos. Buscar complicitats enllà de l'Ebre per millorar el finançament i blindar competències. I afrontar el fet que la Catalunya de cor espanyol s'ha mobilitzat com no ho havia fet mai i està disposada a plantar cara i a lluitar per la Generalitat. Cal que tornin a confiar en el catalanisme. Aquests són els temes en l'agenda de la majoria parlamentària independentista.