Ara venen dies de fer-se bons propòsits per l'any que comença. Com que els propòsits només són formulacions verbals que sovint no comporten gaire res més -com allò de proclamar que s'és d'esquerres sense necessitat de prova-ho- normalment no ens estem de res i ens els fem a l'engròs. De fer-se propòsits, al capdavall, també se n'ha de saber. I a certa edat ja no fa ni gràcia: hi hem perdut l'interès. Ara que sabem amb certesa, però, que Espanya no té cap ganes d'encaixar Catalunya i que el seu propòsit és, com a molt, entatxonar-la, faríem bé de demanar que tots dos governs busquin assessors. Assessors de primer nivell.

Calen assessors, però de primera categoria, perquè hi ha coses que costen de creure. De veritat pensava el PP que augmentant la repressió els votaríem? Diria que no són tan innocents, però podria ser que els seus assessors no s'hagin atrevit mai a dir la veritat. Això explicaria la puntada cap a endavant al senyor Jorge Moragas, reconvertit en ambaixador a l'ONU. Moragas era cap del gabinet de Rajoy. Què han assessorat, els assessors? Expliquen als seus clients la realitat o només els diuen el que volen sentir? A la vista dels resultats sembla que la mediocritat dels assessors polítics actuals per aquests rodals és absoluta. També en calen a la banda catalana. President i govern han de buscar-se els millors. No d'aquells que diuen al rei «quin vestit tan bonic», sinó d'aquells que diuen la veritat, que el rei va despullat. Que els vagin a buscar on calgui. Si jo fos assessor cobraria un plus per negociar amb governs espanyols. Són més durs que una pedra. Sabent-ho, si us plau, que en trobin de competents i capaços d'enlairar el 2018.