Anècdotes de Josep M. Gironella

Quan preparava 100 españoles y Dios (1969), en ple nacionalcatolicisme, va semblar al govern sospitós de preguntar a la gent si creien en Déu. Tothom havia de creure en Déu i en Franco, com una sola cosa. L´editor, Nauta, va saber que se n´havia parlat en consell de ministres i que Fraga havia dit que investigaria i que si Gironella perseguia una maniobra política, «se le pararán los pies». L´editor, esverat, ho va dir a Gironella i aquest va comentar-ho amb el vell Lara, persona astuta i experta a trampejar la censura. El consell de Lara va ser que enviés a Fraga el qüestionari perquè el contestés. En Gironella va pensar que es veuria massa la maniobra, però Lara insistia: «Este hombre es un vanidoso; mándale el cuestionario». Gironella no gosava fer-ho, però la Magda Castañer, la seva esposa i intel·ligent consellera, el va animar: «Fes el que diu en Lara, que hi entén». Va enviar el qüestionari, Fraga va respondre´l immediatament i el llibre es va publicar sense problemes.

Per a la publicació de Ha estallado la paz (1966) la censura li objectava una multitud de detalls. El delegat de premsa va citar a Madrid Gironella, i aquest hi va anar preparat amb unes carpetes de documents. Aquell senyor deia que, ni que fos una novel·la, no podien dir-se coses que era impossible que haguessin passat. Gironella va dir: «Quines?» -«Per exemple, que a Barcelona detenen un senyor per parlar en català al carrer». En Gironella, que ja havia previst les objeccions, obre les seves carpetes i li cita el periòdic, passat per la censura, que ho havia publicat. El delegat no s´ho creia i va enviar un motorista a l´Hemeroteca Municipal a cercar el volum corresponent d´aquell periòdic. El mateix va passar amb una colla de detalls. «El delegat -m´explicava en Gironella- no es rendia. El motorista anava fent viatges a l´Hemeroteca, mentre ells dos conversaven i fumaven, i les burilles omplien el cendrer. Fins que el censor va renunciar a impugnar aquella novel·la històrica». Per a les seves novel·les, en Gironella havia emprès una vasta recerca bibliogràfica i d´hemeroteca, i crec que a la seva mort l´ajuntament de Girona va adquirir tot el seu arxiu, que ha de ser preciós per als historiadors. Deia en Gironella que amb la correspondència a propòsit de 100 españoles y Dios es podria fer un nou llibre que tindria més èxit que el primer.

Gironella escrivia a mà almenys tres vegades, de cap a peus, les seves voluminoses novel·les, i després la Magda ho passava a màquina. Això demanava un esforç físic especialment difícil de superar per a un malalt depressiu com ell. Quan preparava Ha estallado la paz va fer la prometença que si la podia acabar, pujaria a Montserrat i oferiria en exvot l´estilogràfica que havia emprat. Va poder acabar el llibre i va venir a Montserrat a complir la prometença. El va rebre, a la sagristia del Cambril, un sagristà que no estava gaire al corrent de la literatura moderna. Gironella esperava que posarien la ploma a les vitrines d´exvots del replà de l´escala del Cambril, però no apareixia. Va donar discretament veus, i un monjo competent va preguntar a aquell que havia rebut l´estilogràfica què se n´havia fet. El sagristà va explicar: «Sí, ja ho recordo, semblava molt bona persona, oferia la ploma amb què havia escrit un llibre». -«I què se n´ha fet d´aquella ploma?» El sagristà va obrir el calaix, la va treure i la va mostrar: «La tinc aquí per signar els testimonis dels casaments».