Aquest que tenen a les seves mans és el primer dels 362 diaris que durant el proper any els esperaran puntualment cada matí (o quasi) a quioscos, despatxos, consultes, bars i llibreries. Només ahir, dia d´Any Nou, Divendres Sant i el dia de Sant Esteve manquen sobre les taules de tants i tants menjadors propis i aliens, aquests fulls que, a més de notícies, aporten opinió, coneixement i memòria. Des que Gutenberg inventà l´impremta, possiblement els diaris siguin l´única «espècie» de totes les que han nascut al seu darrere, que la invasió de pantalles de tot tipus i mides, com a alternativa per a la reproducció de textos, imatges i missatges, no amenaça de fer desaparèixer. I és que la genuïna capacitat d´un diari per oferir un munt d´informació a primer cop d´ull, és una propietat que, almenys fins ara, els dispositius electrònics no han pogut (o no han sabut) imitar.

A més de proclamar que la premsa diària impresa no només sobreviurà els «atacs» de l´era digital, sinó que fins i tot en sortirà enfortida, també m´aventuraria a pronosticar alguns dels continguts que ocuparan les portades del Diari de Girona durant les properes 52 setmanes. En primer lloc, estic segur que el futbol -tant el propi com el de Can Barça- ens continuarà donant moltes alegries (i també alguna tristesa). En segon lloc, el conflicte entre el Govern de la Generalitat i l´Estat espanyol, segur que encara ens guarda unes quantes sorpreses. Soc ben conscient que aquest periòdic ha mantingut una línia editorial més aviat «unionista», sobretot pel suport d´alguns dels seus columnistes més «notables» a l´idea que el preu d´un divorci seria massa alt per a tots els implicats i òbviament també pel fet de pertànyer a un grup de capçaleres d´arreu de l´Estat. Això no obstant, haig de dir que mai ningú ha intentat «frenar» el meu convenciment, que he manifestat a bastament des d´aquestes línies, que és precisament a l´inrevés i que la independència és la solució a molts dels mals que mai no s´han afrontat -ni per part d´un, ni de l´altre. Ara bé, el que jo he demanat al nou any i als Reis és que deixin de dir mentides, tant polítics, com periodistes, moderadors i tertulians. Que no diguin que Catalunya s´ha anat empobrint, quan ha crescut per sobre del que s´esperava. I si ha crescut un xic menys que els altres, és perquè era el moment oportú per pagar el preu d´allò que la majoria de catalans han volgut promoure amb pau i democràcia. Perquè resulta que «silenciats» només han quedat aquells que l´estat ha aconseguit «acollonir» i que ja no s´atreveixen a opinar, ni a votar el que els dicta el seu cor. L´oracle de les set plagues és un altre invent d´aquells que ja no saben com evitar allò inevitable.

Feliç Any Nou a tothom!