Vaig rebre a primera hora del matí un correu electrònic en el qual se'm preguntava si desitjava conèixer persones a les que els faltés una cama. Al principi vaig pensar que es tractava d'una broma o d'un error. Un virus, em vaig dir després, intenten colar-me un virus. Per si de cas, no vaig desplegar el missatge, però a mitja tarda em va picar la curiositat i el vaig obrir. El remitent es dirigia a mi pel meu nom i cognoms. Assegurava haver esbrinat que em faltava una cama, l'esquerra, i em convidava a conèixer altra gent amb el mateix problema. La idea, a llarg termini, era formar una associació que defensés els drets d'aquestes persones. Em vaig aixecar de la cadira i vaig anar d'un costat a l'altre de l'habitació per comprovar que tenia l'extremitat esmentada. De seguida vaig tornar a la taula de treball una mica atordit per la situació.
Evidentment es tractava d'un error, però d'un error estrany. Donant-li voltes a l'assumpte, vaig recordar que setmanes abans havia publicat en una revista digital un conte sobre un home coix. Prèviament, em vaig documentar a Internet sobre la coixesa. Aquelles recerques, sumades a l'argument del relat, van haver de crear un algoritme del que podia desprendre's que a mi em faltava la cama esquerra. Internet és així. Si un dia investigues sobre la matèria primera dels bolquers, acabes rebent publicitat de bolquers. Al principi no veia la relació entre les meves cerques i els correus que rebia durant els dies posteriors. Quan vaig comprendre el que passava, vaig començar a tenir més cura. Ara tinc tanta cura que he tornat a les enciclopèdies analògiques. A la Larousse busques la paraula «bomba» i no reps la visita de la policia l'endemà.
De tota manera, ja no em va abandonar la suggestió que em faltava una cama que havia substituït amb una pròtesi. M'asseia del costat dret i m'ajudava amb les mans per creuar l'esquerra sobre la dreta. La meva família no va notar res, cosa que en certa manera m'estimulava. Per fi, pensava, tenia un secret per a ells.
- Per què vas coix? -pregunta a vegades la meva dona.
- Per res -dic jo-, m'estreny una mica la sabata.
La meva cama ortopèdica és una cama espia.
