Cartes

Lola Arpa Vilallonga Membre actiu del TCRP (The Climate Reality Project). peratallada.

Algú va dir que el canvi climàtic hauria d´estar entre les primeres prioritats dels programes polítics. Molt lluny de la realitat. El cert és, avalat per milers d´estudis científics, que la humanitat està travessant la pitjor catàstrofe ambiental de la història. En un futur molt proper, el canvi climàtic transformarà les nostres vides.

Espanya, el país més àrid d´Europa, un dels que per la seva situació més l´afectarà. En els darrers decennis la temperatura ha augmentat 1,5 ºC, tres cops l´augment de la temperatura global. Segons l´ONU un terç de la seva superfície ja pateix una severa desertització i ha entrat en una clara africanització del clima peninsular.

Entre altres efectes, el canvi climàtic està provocant una reducció del 20% de pluges i un augment en freqüència i intensitat dels vents i dels incendis naturals.

Aquestes greus conseqüències, que ja comencen a fer-se evidents, canviaran els nostres costums i els de la gent del camp. L´agricultura va patir un descens del 30% de la seva producció durant la ona de calor del any 2003, igualment van morir més de 20.000 persones, la majoria gent gran. La qualitat dels aliments, del seu preu, també canviarà. Provocarà desorientació en el comportament dels animals i en la floració de les plantes. Afectarà la visió dels nostres paisatges, abans verds ara ressecs, de les lleres dels rius, dels llacs, abans plens de vida. Canviarà la visió del cel, la tipologia dels núvols. I, segons estudis, dins un curt període de temps es preveu la desaparició total dels glaciars de la Península.

En resum, de la mateixa manera que el canvi climàtic transformarà el ritme de les estacions també trastornarà els nostres hàbits... I aquelles sàvies i velles dites populars que ens assabentaven del temps€ «Any de neu, any de bé de Deu»... «A l´abril aigües mil...», també perdran el seu sentit.

Arribem tard? Hem tocat el punt de no retorn? Segons paraules de l´ex president de Green Peace, Jose M. Uralde, el canvi climàtic ja no és només cosa dels ecologistes. Ha d´estar present en nosaltres i en les nostres accions diàries. Ja no hi ha excusa!

Valors perduts a la biblioteca

Meritxell Vidal i Serrat

Són les 11 passades i aquí, a la biblioteca, poca gent hi queda a part del guàrdia de seguretat i jo. Sense despertar la gent que estudia, m´adreço a la cerca d´un llibre necessari per prosseguir estudiant. Contemplo tot plegat el meu voltant: on a hora punta estava ple de gom a gom, ara només hi resten papers, embolcalls restants del berenar d´alguns, cadires mal col·locades, material d´escriptori que ha acabat abandonat pels diferents pupitres, llibres mal col·locats i apunts abandonats.

Només puc pensar en el poc civisme i educació d´alguns, i en la vergonya que he passat en veure tal merder. Per què no intentar ser respectuosos i tenir cura del que no ens pertany?

Els homes dels «nassos»

Lluís Torner i Callicó GIRONA

Acabem de celebrar el Nadal i la sortida i l´entrada d´any, solament queda la diada dels Reis -els Mags, naturalment- són les tres festes més importants d´aquestes tradicionals diades; però hi ha un dia, no festiu, que a molts, tot i que ja som grans, ens porta el record d´aquella vegada que -quan érem criatures- el dia 31 de desembre, ens varen engalipar fent-nos anar a veure l´home dels nassos -dient-nos que era un que tenia tants nassos com dies tenia l´any-. Innocents de nosaltres, ja podíem anar-lo buscant, fins que, en tornar a casa, decebuts per no haver-lo vist, ens adonarem que ens havien enganyat.

Avui, però, talment com estan anant les coses, en trobem una altra classe d´homes dels nassos, que ens volen fer creure coses que no són veritat, i ho esbomben amb tanta naturalitat, que acaben creient-s´ho, tant és així que ens fan exclamar: Mira que té nassos! Per a no dir-ne una de més gruixuda.

No cal esmentar de quins es tracta, ni quines mentides són, les que ens les volen fer creure. Ara bé! Si fos realitat aquell conte d´en «Pinocho» que quan deia una mentida l´hi creixia el nas, quants -alguns de ben llargs- se´n veurien. Cal suposar que, molt probablement, els Reis Mags, els deuran deixar carbó.

Bé! Perdoneu-nos aquesta senzilla pseudo historieta, que ens ha vingut al pensament. Vagi el nostre desig que acabeu de passar unes bones festes, i que el nou any ens porti temps millors. I com diu aquell: Feu bondat!