Abans del 21 de desembre es plantejava el dubte sobre què va ser primer: una societat independentista o uns polítics independentistes. Després de les eleccions la resposta potser no ha quedat resolta però, en canvi, els polítics empresonats i exiliats han quedat reafirmats i homologats per 2.063.000 catalans, que novament constitueixen la majoria parlamentària. Més de dos milions de persones que han tornat a votar els mateixos actors i idees, malgrat que un sol jutge, la fiscalia i la Guàrdia Civil, insisteixen a centrar sobre ells tota la furiosa tempesta. Contra això aquesta nova i inapel·lable majoria absoluta independentista, que no admet rèplica possible. Més quan, a Catalunya, el PP, que és l'autor intel·lectual de la persecució penal contra l'independentisme, s'ha convertit en un partit indigent i residual.

Després dels resultats, toca fer-se una pregunta simple però transcendent: Ha de prevaler l'acció del Tribunal Suprem o la majoria parlamentaria de Catalunya? L'urna o la interpretació d'un codi penal? Aquesta pregunta pot ser raonada tècnicament a favor o en contra d'una de les dues opcions. Però hi ha un factor irrecusable: el sentit comú. Muntar un procés contra determinats polítics per endossar-los tota la responsabilitat de l'1 d'octubre és, senzillament, un calamitós despropòsit i un maldestre atemptat contra el sentit comú. No només no serveix per allò que ha de servir la justícia, que no és altre que servir la societat, sinó que va contra el suposat propòsit de la justícia (revertir la situació) perquè genera més afany i intensitat independentista. La justícia i els novel·lescos informes dels responsables de la Guàrdia Civil no han fet baixar ningú del barco de la secessió. Més aviat tot el contrari. Si la propulsió independentista ha estat atòmica en els últims 15 anys, potser algú faria bé de refrescar conceptes com ara «progressió geomètrica».

És probable que d'aquí a uns anys, les restes de sèrie de l'actual govern del PP, estiguin on estiguin, s'adonin del gravíssim error que va ser criminalitzar i judicialitzar un gegantí problema polític. Potser pensen, il·lusos ells, que el pensament de dos milions de persones es pot tancar a la lúgubre població d'Estremera o aparcar en un llimb a Brussel·les.