Encara no sabem com es resol el Sudoku parlamentari català i ja hi ha qui pensa en les eleccions municipals de l'any que ve. No és cap ximpleria. Són una mena d'eleccions d'una gran complexitat per als partits nacionals o estatals.

Una sola candidatura en un sol municipi es pot muntar pocs dies abans, especialment si es disposa d'un cap de llista popular i ben valorat, però a Catalunya hi ha prop d'un miler de municipis, i al conjunt del territori espanyol en són més de vuit mil. Una formació que vulgui aconseguir o mantenir l'hegemonia política s'ha de presentar al major nombre possible d'ajuntaments. Si ja hi són presents, han de confirmar o canviar els candidats, fer fora els impopulars i incorporar gent amb requesta. Si tenen poca presència, la feina és encara més feixuga, ja que han de crear des del buit. Aquest serà el desafiament de Ciutadans, si vol ser alternativa de govern a l'Estat. A Catalunya voldrà traduir als ajuntaments el gran resultat de les parlamentàries, però per fer-ho haurà de crear llistes allà on mai no n'ha tingut, que és a la majoria de pobles. Esquerra, en canvi, parteix d'una implantació extensa, igual que el PSC.

I el PDeCAT? La seva base territorial és enorme, la millor de totes. Però és una base heretada de Convergència, que és qui es va presentar a les eleccions del 2015. Molts grups municipals conserven aquest nom. Grups convergents formats per afiliats del PDeCat que van fer campanya a favor de Junts per Catalunya. A les eleccions del maig del 2019 -setze mesos, que passen de pressa- no s'hi podran presentar amb el nom i la sigla de Convergència. La del PDeCat no és una marca apreciada, com revelaven les enquestes abans dels cataclismes d'octubre. La marca emergent, triomfadora en el seu hemisferi, és la de Junts per Catalunya, que sota el lideratge de Puigdemont constitueix la segona rentada dels pecats convergents. En aquesta fórmula el partit és una màquina que serveix humilment al candidat. És aquest, i no l'aparell partidari, el que mana i es fa visible.

Junts és una bona paraula. Ajuntar-se i convergir signifiquen coses semblants. Seria una gran paraula per donar nom a les candidatures dels abans anomenats convergents. Junts per Barcelona, Junts per Manresa, Junts per Riudecòdols. El PDeCat hi posa la màquina, el candidat hi posa el ganxo, i es llança la xarxa per pescar independents disposats a ajuntar-se per una causa engrescadora.