Montserrat Abelló va publicar el seu primer llibre de poemes, Vida diària, amb quaranta-cinc anys. El títol de l´obra i l´edat de l´autora són ben significatius. Per una banda, mostren una vocació poètica insubornable, arrelada i latent durant anys, si bé retinguda per les circumstàncies, però que finalment esclata amb tota la maduresa, amb una mirada rotunda però lúcida i subtil. D´altra banda, el títol ens revela una poesia quotidiana i vital, atenta a les petites coses, al poder mateix de les paraules, al ritme i la musicalitat que les impregna, sense estridències ni artificiositats. Cal afegir, a més, que aquell primer llibre va ser prologat per Joan Oliver i editat per Joaquim Horta, poetes i traductors que també hauríem de començar a recordar.

Com que el pare era enginyer naval, la família Abelló estava acostumada a viatjar i canviar de domicili. Durant els anys que viuen a Londres, la Montserrat respira i fa seu aquell idioma que tantes similituds fonètiques i rítmiques comparteix amb el nostre. És molt probable, doncs, que la seva sensibilitat lírica, que la seva consciència de la paraula i de les llengües es comencin a gestar en aquells moments de la seva infantesa. L´esclat de la Guerra Civil, però, estroncarà els seus estudis i sacsejarà la vida de tota la família. Acabada la guer­ra, s´exilia amb el seu pare i ja no tornarà a Catalunya fins al 1960.

Obstinada, vitalista, ferma, Montserrat Abelló ha anat llegint, estudiant, traduint i escrivint al llarg de tots aquests anys difícils, marcats per l´enyor, durant els quals s´ha casat i ha tingut tres fills. La seva incansable tasca intel·lectual i creativa s´anirà diversificant en tres àmbits íntimament relacionats. Per un costat, culminarà la seva consolidació poètica amb llibres com El blat del temps, Foc a les mans, L´arrel de l´aigua o Més enllà del parlar concís. Per l´altra, la seva faceta com a traductora esdevindrà decisiva per divulgar autores com Sylvia Plath, Adrienne Rich, Anne Sexton o Alice Walker. I finalment, sempre compromesa, tothora activa, Abelló defensarà des de diversos fronts el paper de la dona i la seva centralitat en la literatura.

Aquest 2018 celebrem el centenari del naixement de Montserrat Abelló. Tenim l´oportunitat perfecta per conèixer les autores anglosaxones que va traduir i que tant la van influir. Però, sobretot, tenim l´oportunitat d´apropar-nos a la seva obra poètica: una paraula diàfana, una lírica serena i una veu sòlida que ens convida a «Plantar sobre la terra/ els peus. Ja no tenir/ por. Sentir com puja/ la saba, amunt, amunt».