Camil Ros, secretari general d´UGT Catalunya, acaba de descobrir la sopa d´all manifestant que espera que «la política torni a la normalitat» i que el 2017 ha estat un «any perdut» des del punt de vista laboral i social. A Catalunya portem almenys cinc anys amb la política fora de la normalitat. I què han proposat els sindicats, com agents socials, durant tot aquest temps? Ben poca cosa, llevat de fer seguidisme del Govern i intentar no molestar gaire, l´antítesi del paper que correspon als sindicats. Ha afegit Camil Ros que caldrà abordar assumptes com les pensions i els pressupostos per fer-los «més socials». Repeteixo pregunta: i què han fet els sindicats els últims anys?

La preocupació dels governants catalans per aquests assumptes és igual a zero. La prioritat, l´única, és l´astúcia: JxCAT i ERC jugant al pòquer per veure si guanya Puigdemont o Junqueras, cercar jugades mestres per sortejar l´Estat amb els diputats que estan o fugits o empresonats, proposar un govern mixt que operi a Barcelona i a Brussel·les; és a dir, res que inviti a pensar en un canvi de línia política: continuen instal·lats en la ficció.

Mentrestant, els salaris baixen, l´ocupació remunta a pas de tortuga, els nous contractes són temporals, el tercer sector té enormes dificultats per atendre dramàtiques necessitats socials, les grans empreses han traslladat les seus socials i fiscals al país que «ens oprimeix», les inversions s´han frenat, i un llarg etcètera que té com a punt àlgid l´estat en què ha quedat la sanitat pública després del pas del pitjor conseller des de 1980: Toni Comin. CCOO atribueix el col·lapse que es viu a urgències a les retallades.

Qui ha fet les retallades? L´assistència primària va de mal borràs: les places vacants no es cobreixen; les cites amb els metges de capçalera es donen per al cap d´un mes quan l´habitual era una setmana com a màxim; l´espera per anar al metge especialista pot trigar tres o quatre mesos; la llista d´espera per a determinades operacions supera l´any. Mentrestant, les mútues privades van creixent perquè és l´única sortida per al que s´ho pot permetre, que no és tothom.

Però a qui l´importa tot això si el president del sindicat de metges, que hauria de ser el primer de clamar al cel per la situació actual, se´n va a Brussel·les a donar suport a l´exconseller Comin? Estarem amatents a les iniciatives sindicals que anuncia Camil Ros per resoldre el sinistre social.