Amb motiu de l´inici de la tramitació parlamentària de les mesures incloses en el Pacte d´Estat contra la violència de gènere cal afegir i aclarir en l´ordenament jurídic que tot atac a una dona pel fet de ser dona ha de quedar inclòs en el concepte de «violència de gènere». I, sobretot, en els casos que estem veient que s´estan produint reiteradament de delictes contra la llibertat sexual de les dones. Per això, els crims, amb o sense atacs a la llibertat sexual de les dones, encara que no es tracti de la parella o exparella, haurien integrar-se en les estadístiques de la violència de gènere, perquè així ho recull el Conveni d´Istanbul.

En aquesta línia s´ha pronunciat recentment la presidenta de l´Observatori de Violència domèstica i de gènere del CGPJ, Ángeles Carmona, a fi que no es considerin simples crims en una estadística general i global, com es tractés d´«un delicte més», els casos que estem veient durant els últims temps, o els atacs a la llibertat sexual de les dones que s´estan produint en moltes províncies, utilitzant les dones com si es tractés d´un mer objecte que es pot maltractar, violar, o agredir-les de qualsevol manera per a benefici de l´agressor. Aquests crims es realitzen contra la dona pel fet de ser dona, i no es tracta d´un delicte comú, sinó que es tracta d´un atac de gènere i, per això, caldria aplicar les agreujaments per la consideració de ser fet de violència de gènere.

La consideració que fem és important, perquè a més de la qüestió de l´increment de la pena que això comporta comportaria tots els ajuts i drets que la consideració de ser víctima de violència de gènere implica per a les denunciants quan es tracta, per exemple, de un delicte contra la llibertat sexual, per exemple, el reconegut en el Pacte d´Estat de disposar d´un lletrat des del primer moment de la seva denúncia en dependències policials, drets econòmics i ajudes i les indemnitzacions que serien reconegudes en la sentència.

El Conveni d´Istanbul ho diu clarament i, no obstant això, encara no hem aplicat en el nostre ordenament jurídic que els atacs a les dones pel fet de ser-ho integren un acte de violència de gènere, i a més un clar acte de terrorisme de gènere, perquè només han de posar-se al lloc d´una dona que és víctima d´un atac contra la llibertat sexual per poder imaginar-se el tràgic moment que li va tocar viure davant d´un dels delictes més greus que hi ha en el Codi Penal. I això és terrorisme de gènere. A més, durant el període en el qual la banda terrorista ETA va actuar en aquest país amb més de 800 morts, els atacs a les dones s´han endut més morts que el terrorisme d´ETA, amb una mitjana de 60 dones assassinades a l´any, però si a això hi afegíssim les xifres de dones assassinades sense la consideració de ser parella o exparella de l´autor, com en els casos d´agressions sexuals amb morts, la xifra de crims de gènere s´elevaria apropant-nos a la veritable realitat que es viu avui dia. I amb moltes dones que no tenen el maltractador a casa, però no saben, ni imaginen, que tenen al seu botxí al carrer i que pot acabar en qualsevol moment amb la seva vida, si es dona la circumstància que les casualitats duguin que es creui en el seu camí. Perquè aquestes dones no van tenir l´ocasió de denunciar-ho abans perquè no era la seva parella i, en canvi, la trien en un moment per ser la seva víctima, però pel fet de ser dona, el que hauria de portar a considerar-lo com fet de violència de gènere.

Si s´incloguessin els atacs a les dones pel fet de ser dones, com els crims i delictes sexuals sota la consideració de violència de gènere les estadístiques s´incrementarien i ens portarien a la veritable realitat del que està passant al país i de la por que existeix en moltes dones de sortir de nit soles i trobar-se amb un assassí i depredador sexual, perquè això és violència de gènere, i pel terror que s´està transmetent, també terrorisme de gènere. I per a això, i per això, s´ha d´insistir que la pena proporcional hauria de ser la pena de presó permanent revisable, malgrat que ara s´hagi presentat una proposició de llei per derogar en els pocs casos en què s´aplica. Res més lluny de la realitat. Perquè el que la societat i les dones necessiten és més protecció, no més desprotecció.