La paraula de moda és implementar. Si no l'ha escoltat dues vegades durant les últimes cinc hores, té vostè un problema greu: està mort. Els més esforçats independentistes la pronuncien a cada paràgraf, i serveix per a tot, però sobretot per deixar clar que ja estem vivint en la república catalana, només que ara falta... errr... això, implementar-la. Que no tinguem fronteres, ni passaport, ni DNI ni govern, ni moneda, ni lliga de futbol, ni comitè olímpic, ni exèrcit, ni sistema judicial, ni matrícules pròpies als cotxes, ni reconeixement de ningú, ni hisenda, ni ambaixades, ni representant a Eurovisió, no significa que no siguem una república amb tots els ets i uts. Simplement falta implementar-la.

Traduït de la nostra neollengua a una llengua romànica, implementar vol dir «no cregui vostè allò que veu, sinó allò que li diguem nosaltres, que vostè és idiota i nosaltres savis». I realment és una troballa meravellosa, o almenys ho és sempre qie trobis babaus a l'altra banda, que no és fàcil. Ahir mateix, quan la meva exsenyora em va reclamar els diners de la mensualitat, li vaig dir que ja els hi havia pagat, i en fer cara d'estranyada li vaig aclarir que només faltava implementar el pagament, però que l'important és que ja estava fet. La discussió i els insults que van seguir només demostren dues coses: una, que la meva senyora no és dels babaus de l'altra banda, i dos -i així li vaig deixar clar- que amb gent així mai no serem independents. Bé, això ja ho som, vull dir que mai no implementarem la independència.

La utilitat del verb implementar va més enllà de l'independentisme, si bé, al Cèsar el que és del Cèsar, li haurem d'agrair la troballa per sempre més a aquest moviment, probablement serà l'única cosa que li podrem agrair. En la vida diària, gràcies a «implementar», mai més serem acusats de mentir. Vostè pot dir als amics que s'ha convertit en l'amant de Paz Vega, i si algú ho dubta, no té més que afegir que falta només implementar la relació: serà l'enveja de propis i estranys. Pot assegurar que s'ha comprat un Mercedes, que l'ha fitxat el Barça, que a la feina li han signat un contracte indefinit, que s'ha donat de baixa sense problemes de la companyia telefònica, que dissabte va plantar cara a la senyora quan el volia fer anar de compres o fins i tot -i ara prepari's- que presideix Catalunya des de Brussel·les. Només falta implementar-ho tot.