En algunes obres meves parlo de l'origen i la història del vi, particularment a La Cuina antiga. Ibers, Grecs i Romans, on m'estenc sobre la cultura del vi entre els ibers, en el món hel·lènic -incloent Empúries i els romans- que consideraven que els vins de Tàrraco eren dels millors de l'imperi. Igualment, parlo dels orígens històrics del vi en altres obres, com en una enciclopèdia sobre el vi publicada per Larousse.
Fa poc s'ha trobat la prova més antiga de vinificació en el món en uns fragments de ceràmica excavats en dos assentaments neolítics ubicats a 50 quilòmetres al sud de Tiflis, la capital de Geòrgia, segons informa National Geographic. De fet ja sabíem que l'origen de la vinya i la vinificació se situava en aquestes zones d'Àsia Central -que inclouen l'Iran-, zones on ara, paradoxalment, el vi està prohibit, fins i tot amb la pena de mort.
Les anàlisis dels fragments ceràmics, que han fet científics de la Universitat de Pensilvània, demostren que 6.000 anys abans de Crist ja s'elaborava vi, entre 600 i 1.000 anys abans de les dates que es donaven per bones fins ara. L'evidència química de vi més antiga era del 5400-5000 aC de la cadena montanyosa de Zagros a l'Iran.
Els mètodes d'extracció química més recents han confirmat la presència d'àcid tartàric, el component característic i distintiu del raïm i del vi, a més de tres àcids orgànics associats, el màlic, el succínic i el cítric, en el residu recuperat de vuit gerres grans, segons descriu l'estudi publicat a Proceedings of the National Academy of Sciences. «Pensem que es tracta de l'exemple més antic de domesticació de raïm euroasiàtic silvestre exclusivament per a la producció de vi», afirma Stephen Batiuk, de la Universitat de Toronto i coautor de l'estudi. «La nostra investigació suggereix que la viticultura va ser una de les primeres adaptacions de l'estil de vida neolític quan es va difondre pel Caucas», diu Batiuk, que s'imagina una antiga societat en la qual la beguda i l'oferta de vi formava part de tots els aspectes de la vida: en la pràctica mèdica i en les celebracions especials, des del naixement fins a la mort, brindar podia ser una activitat corrent. O potser no tant, ja que el vi sempre va ser patrimoni de la gent rica, tant a l'antic Egipte com a l'antiga Roma.
La cultura del vi és recollida per dues religions, el judaisme i el cristianisme, que converteixen el vi en element central de la seva litúrgia. Cal recordar que el pitjor perill per a aquesta cultura del vi és l'islam, que, simplement, la vol eliminar. I, com tota religió invasiva, vol imposar aquesta visió restrictiva als «infidels». Ho sabem històricament: arran de la invasió islàmica del nostres territori, al s. VII, els àrabs i berbers es van afanyar a perseguir el cultiu de la vinya. La cultura del vi va incórrer en un greu risc de desaparèixer, però els monjos, situats als Pirineus i als seus contraforts -on s'hi cultivava la vinya, incloent Andorra- la varen conservar i varen permetre que avui encara en puguem fruir.
Els d'ERC, que tenen una diputada musulmana, hauran de deixar de brindar amb cava? Cal dir que aquí ens ha tocat un islam fonamentalista -com el del Marroc-, i no un islam tolerant i democràtic, com el de Turquia i els turcs, els alevis, que beuen alcohol i no obliguen la dona -com la nostra diputada- que vagin amb el vel opressor.
