Tossuderia política

Fernando Guerrero Barrio girona

El que està passant a Catalu­nya té un nom, «tossuderia política», ja que és incomprensible que des de l´any 2012 s´esgigui fent campanya per fer un referèndum i al seu torn el dret a decidir. Són moltes les negatives del govern a celebrar un referèndum i menys la separació de Catalunya de l´Estat espanyol.

Doncs bé, han passat cinc anys i s´han saltat les lleis i les sentències judicials, inclosa la proclamació de la República Catalana i tot gràcies a la tossuderia dels polítics que han portat Catalunya a ser la riota d´Europa i a la divisió social i econòmica.

S´han celebrat dos referèndum (tots dos il·legals) però sense el suport internacional, s´ha aplicat l´article 155 i convocades noves eleccions, el resultat ha estat favorable als independentistes, i el Sr. Puigdemont, fugit d´Espanya, es postula com a pròxim president de la Generalitat, cosa insòlita en una democràcia que un fugit de la justícia governi des d´un altre país, crec que seguiran amb el monotema tot i saber que no té futur, i mentrestant Catalunya seguirà ingovernable per la tossuderia dels seus polítics. Pensin més en els ciutadans i menys en els seus interessos personals, Catalunya no mereix aquesta situació política, que al final ens portarà a la ruïna.

«Lo que me salga de las pelotas»

Aniol Cañada Pérez GIRONA

Fa uns dies vaig anar a Mestalla a veure el partit que jugaven el Girona i el València.

Durant la mitja part, camí del bar, em van interceptar uns agents de la Policia Nacional. Em van preguntar què era aquell llaç groc que portava a la jaqueta. Ells ja sabien la resposta, de la mateixa manera que jo també sabia el motiu pel qual m´estaven retenint. Em van dir que allò no ho podia dur i que me l´havia de treure. Quan els vaig preguntar que des de quan això era així, un d´ells em va etzibar un «desde que me sale de las pelotas», i que o ho feia o me n´anava fora acompanyat d´una multa de 3.000 € per incitació a la violència.

Cal no menysprear el poder d´un llaç groc. És capaç de fer rememorar a una persona com va haver d´estar més de tres mesos lluny de casa en una missió estèril per salvar la seva pàtria i passar la nit de Nadal xarrupant un musclo amb espaguetis. I clar, recordar aquestes coses fa mal. No tant, però, com el fet de ser conscient que podran prohibir portar un llaç penjat a la solapa, però mai podran prohibir el que aquest representa. Perquè això no va d´independència sí o no, sinó de llibertat d´opinió, i saben molt bé que per moltes multes, presons o exilis que imposin, la llibertat de pensar allò que vulguem no ens la podran treure mai.

Quan seguint directrius em vaig treure el llaç i els el vaig oferir de record, ells me´l van refusar. Ja els ho vaig dir, que no patissin per mi, que a casa en tenia molts més, que els llaços no s´acabarien mai. I és que si algun dia això passa, el que segur que no s´acabarà mai és la meva llibertat de pensar «lo me salga de las pelotas».

Llibertat presos polítics i visca la república catalana!

Les pensions no poden esperar

Jesús Domingo Martínez girona

El futur de les pensions apareix boirós. Fa uns dies, l´OCDE advertia que hi haurà 77 jubilats per cada 100 habitants el 2050; es tracta d´una equació impossible. Urgeixen solucions a curt termini perquè sufragar amb crèdits és un pegat. El Govern descarta un impost finalista per sostenir el model. Hi ha respostes més eficaces que encomanar-ho tot a la fiscalitat. El president de l´oposició ha fet una mena de propostes, com que ho paguin els bancs. Immediatament han sortit les respostes, amb aquesta proposta només es cobriria el 13%. El problema comença a preocupar molts que hem cotitzat, els darrers anys el màxim, durant gairebé cinquanta anys.