Ens fascinen les coses virtuals que no acabem d´entendre del tot. Si una cosa és virtual, sovint incomprensible, provoca una atracció misteriosa perquè desconeixem l´entrellat de la seva existència fent-se indiscutible. Ni tan sols podem opinar davant la manca d´arguments amb la por sensata de fer el ridícul. El paradigma actual d´aquest misteriós univers paral·lel és la bitcoin, una moneda digital que opera per Internet en un sistema obert, alliberat al públic per un creador desconegut, a principis de 2009. Es basa en un conjunt de regles per crear diners i processos de pagaments entre els seus usuaris. Una de les criptomonedes més famoses que ha registrat un ascens inexplicable del seu valor.

Aquest increment substancial enregistrat pel preu de la bitcoin en els darrers anys constitueix un dels motius que la fa tremendament atractiva pels mercats especuladors, la quinta essència del capitalisme, que es basa en els valors bursàtils eteris, provocant una fluctuació permanent a voluntat de les grans empreses. A l´estat espa­nyol ja s´ha produït la primera transacció coneguda en aquesta divisa, concretament a Tarragona, amb la venda d´una casa per la insignificant xifra de 40 bitcoins, equivalents a 550.000 euros.

La virtualitat d´aquesta moneda, que no compleix amb la funció d´intercanvi, radica en un programa informàtic basat en un algoritme al servei dels grans capitals. No té cap suport legal com tampoc es regeix per qualsevol autoritat monetària. Per tant, no es basa en la confiança d´una entitat superior atès que totes les transaccions es produeixen de forma anònima per protegir la identitat dels participants. Un experiment que ha obert nous horitzons per als negocis que busquen només lucrar-se obscenament.