La Unió Europea ha creat un grup d'experts per analitzar les estratègies a portar a terme per lluitar contra les anomenades notícies falses (quina contradicció: una falsedat no és mai una notícia). A l'últim Consell d'Europa ja es va apuntar que les mentides a la xarxa i els ciberatacs són dos de les principals amenaces a les quals cal fer front. Al darrere hi ha la voluntat de defensar-se de l'anomenada guerra-en-xarxa -que és com els experts anomenen el conflicte social creat des d'organitzacions en xarxa utilitzant les tecnologies de la informació i la comunicació- i de la guerra híbrida que suma a la desinformació forces irregulars i regulars sobre el terreny. Durant molt temps els estats i les empreses s'han preparat per fer front a atacs contra els seus interessos econòmics, però no van tenir prou en compte la importància de protegir l'opinió pública. Els principals atacs dels quals hem tingut notícia fins ara provenen de règims autoritaris (sobretot Rússia, la Xina i Corea del Nord) i els afectats han estat sobretot democràcies en períodes electorals. La presidenta del grup d'experts europeus, la jurista holandesa Madeleine de Cock, diu que és un problema «endimoniat» amb efectes veritablement pertorbadors i que es buscarà l'equilibri entre la llibertat d'informació i el dret a rebre informació comprovada, amb dades i plural, tot i que ha admès que després cada ciutadà farà el que li sembli millor. Sens dubte cal actuar per detectar i desactivar les campanyes intencionades de desinformació, però de poc servirà si als receptors no incrementen l'esperit crític i els és igual la veritat que la mentida, sempre que els agradi o els sedueixi allò que els diuen. Un exemple. Un cop es van posar al descobert totes les mentides que es van dir durant la campanya del Brexit les enquestes deien que el resultat del referèndum hauria estat el mateix. Cal garantir que s'ofereix informació certa, però està per veure que interessi a gaire gent.