Em va despertar de matinada un udol que en principi vaig pensar que era l'alarma de l'habitatge, que de vegades salta sense necessitat que entri un pispa. Però era una altra cosa. Deixant-me guiar per l'oïda vaig arribar al saló, on vaig descobrir que procedia de la tele. Encara que estava apagada, emetia un xiulet planyívol, com d'animal atrapat en un cep en la profunditat del bosc. La vaig desendollar, vaig comptar fins a deu, vaig tornar a endollar-la i va cessar el soroll. Com que ja estava desvetllat, la vaig encendre i va aparèixer una escena d'una pel·lícula en blanc i negre en la qual un home, recolzat en el marc de la porta de la cuina, deia a una dona (la seva esposa, presumiblement) que volia escriure. Ella deixava momentàniament el que estava fent i li responia:
- Com si m'haguessis dit que vols ser astronauta. Mai has parlat d'escriure, ni tan sols de llegir.
La dona s'eixugava les mans en un drap de cuina.
- Per què no prepares un cafè? -proposava l'home.
El paio abandonava el marc de la porta, s'acostava a un armari del qual treia una cafetera i s'hi posava.
Després hi havia un tall, com si haguessin passat diversos dies, i vèiem la dona a l'interior d'una papereria, triant un quadern per obsequiar al seu marit. Es tractava d'un quadern especial, molt car, amb les tapes de cuir, que s'emportava a casa embolicat en paper de regal. Però aquest mateix dia, abans que pogués lliurar-l'hi, l'home moria en un accident d'automòbil. Aquí van tallar la pel·lícula per posar publicitat i vaig tornar al llit. Em vaig dormir pensant en el quadern.
L'endemà em vaig acostar a una llibreria del centre per fer una ullada a les novetats i vaig ensopegar amb un quadern idèntic al de la pel·lícula. El vaig tocar una mica, com qui acaricia a un animal, em va enamorar la textura de les seves pàgines i vaig decidir regalar-me'l. Des de llavors l'he obert un parell de vegades sense atrevir-me a començar-lo. Em passa amb tots els quaderns que compro. Al final acaben en un calaix, com una col·lecció d'obres completes inverses. Aquí hi ha tot el que no he estat capaç d'escriure, el millor de la meva obra. Novel·les que no veuran la llum, contes nonats, poemes invisibles.
