Aquesta setmana vaig tenir l'oportunitat d'assistir a la inauguració de l'exposició sobre el bicentenari de la creació de l'Institut Marista, que s'instal·lava per uns dies a Malgrat de Mar, molt a prop de l'escola on vaig anar. L'exposició és un recorregut, a través d'experiències personals, pels valors que la comunitat Marista intenta transmetre als infants i al jovent a través de l'educació. I de fet, recorrent els diferents espais de la mostra et venen a la memòria les múltiples experiències viscudes. D'alguna manera t'adones que a l'escola va quallar la forja d'allò que avui es la nostra manera de ser. L'escola no només transmet coneixement, injecta valors per a una societat més responsable, més crítica, més honesta, més solidaria, més justa.
Curiosament, però, l'escola sempre acaba essent l'objecte de tots els intents possibles per potinejar-la, per malmenar-la, per qüestionar-la. Només cal veure la història recent del nostre país, on cada nou govern -em refereixo a l'estatal- intenta desfer el model educatiu existent fins aquell moment. Repassant la història de les comunitats educatives, com és el cas dels Maristes, i de tot el que han arribat a aportar, costa d'entendre la frivolitat amb la qual alguns s'atreveixen a posar les urpes davant allò que hauria de ser el pal de paller de qualsevol societat.
Però encara costa d'entendre molt més com la mateixa societat no s'aixeca en defensa d'aquesta escola quan algú, fruit de la ignorància o de la mala fe, diu coses com que als centres educatius s'adoctrina i es manipula els infants, o qüestiona el paper integrador de l'escola catalana. Gràcies a exposicions itinerants com aquesta, fins i tot els ignorants podran veure que l'escola a Catalunya es mereix molt més respecte i més valoració que aquella que alguns càrrec públics li donen. L'educació no pot formar part, de cap de les maneres, del barroerisme polític.
