Entre una part dels sobiranisme, especialment des d'ERC, hi ha la convicció que en els propers anys Catalunya ha de ser capaç de crear la seva xarxa de túnels Ho Chi Minh. És una metàfora agafada dels centenars de quilòmetre de llorigueres que els comunistes del Vietnam van perforar per crear una societat sota terra. Els feien servir d'amagatalls, d'hospitals, de rutes de comunicació i de subministraments, i van ser fonamentals per treure's de sobre els americans.
Entre una part del sobiranisme català s'aposta per impulsar, des del govern, un pla que els permeti progressar lentament i, sobretot, sense reptar a un duel els poders de l'Estat. Han comprovat que no tenen res a fer enfrontant-s'hi a camp obert. A la pràctica, aquests túnels Ho Chi Minh es traduirien a impulsar una ambiciosa obra de govern. Per fer polítiques socials, educatives, sanitàries... de forma incansable, i al mateix temps, treballar allà sota per fer pujar més catalans al seu carro. Uns túnels que els permetin amagar, quan calgui, les intencions. Qui sap si el discurs d'investidura del nou president del Parlament, Roger Torrent, del qual van desaparèixer la República i l'1 d'octubre, ha estat el primer túnel Ho Chi Minh del nou sobiranisme.
Aquesta idea que he escoltat últimament a diferents polítics hauria estat relativament fàcil abans del violent xoc entre Catalunya i Espanya. Ara ho tindran més complicat per diferents motius. D'entrada, el Govern espanyol ha vist que pot controlar Catalunya per telèfon i ha generat costosíssims anticossos de vigilància, cosa que obligarà els sobiranistes que els túnels siguin molts més profunds. I en segon lloc hi ha Ciutadans, convertit en l'Anticrist independentista, que mantindrà l'atac constant a la catalanitat, ja no només a l'independentisme, perquè a banda de les seves ambicioses aspiracions polítiques espanyoles, ho incorpora en el seu ADN. Mentrestant, el PP continuarà tenint en l'escarni i escarment de Catalunya el seu graner de vots a Espanya. L'hòstia al català s'ha convertit en indispensable per obtenir el govern espanyol, cosa que representa que el nou govern de Catalunya ja sap que tampoc pot esperar aproximacions del PSOE i aviat tampoc de Podem.
Difícil sortida plantegen a l'indendentisme català, per no dir que, molt aviat, això es converteixi en difícil sortida per a Catalunya.
