Salpassers a la UdG

20.01.2018 | 01:08

El que va passar al rectorat de la Universitat de Girona em diuen que el 12 de gener, que en el calendari acadèmic 2017-2018 està marcat com a dia lectiu i no pas «de vacances» (en qualsevol cas a qui li pertoqui desmentir-ho, que ho faci), no desentonaria en moltes de les pel·lícules de Luis Garcia Berlanga (en pau descansi. Ave Maria Puríssima! En el cas que ens ocupa seria més propi un «al cel sia»! Ja entendran per què). Resulta que la nova gerent, Elena Ribera, exdiputada d´Unió Democràtica, va fer beneir el rectorat per un capellà, tal com explicava en Daniel Bonaventura en l´edició de Diari de Girona de dijous passat. Benedicció que la universitat, pública, circumscriu en «l´àmbit privat». Benedicció «discreta», diuen, ocorreguda en una institució que es declara a-con-fes-sio-nal (i a-po-lí-ti-ca, però això ja són figues d´una altre paner), que vol dir «que prescindeix de les confessions religioses, que n´és fora» (Diccionari de l´Institut d´Estudis Catalans). Que ningú busqui tres peus al gat: la benedicció catòlica del 12 de gener és una mera anècdota. Com ho seria que un alumne musulmà es posés a resar a la porta de l´Aula Magna, que, ves, ocupa una església desconsagrada, la de Sant Domènec, un dels espais emblemàtics de l´edifici de Lletres que, ves, s´aixeca sobre un antic convent. Ningú del rectorat posaria el crit al cel perquè saben que la Constitució espanyola, la llei de lleis que no es qüestiona mai excepte quan convé, «garanteix en el seu article 16 la llibertat ideològica, religiosa i de culte dels individus i de les comunitats sense cap més limitació que la necessària per al manteniment de l´ordre públic», ens recorda en el número 26 de la revista IDEES (abril/setembre 2005) el malaurat Àlex Seres (1970-2010), que va ser professor de Dret Eclesiàstic de la Universitat Autònoma de Barcelona. Barra lliure, doncs, a l´expressió del dret de llibertat religiosa en una institució pública d´un Estat, ves, que també es declara a-con-fes-sio-nal; perquè si un càrrec que forma part del Consell de Direcció pot demanar que ruixin el rectorat amb un salpasser, un jueu que estudiï a la UdG pot reclamar menús kosher, un budista es pot dedicar a buscar el Nirvana pels passadissos i un predicador evangelista té el claustre de Lletres a la seva disposició. Tots moros, tots cristians.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook


L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema