La dignitat de les persones ha d´estar per sobre d´interessos econòmics, polítics i socials. El valor moral de la persona humana, prescindint de qualsevol circumstància i particularitat, i el respecte a cada una d´elles, ha de ser el fonament d´una societat diferent i més justa. L´ésser humà no pot ser considerat ni tractat com un instrument, com una eina, com un mitjà més al servei del mercat, ni pot ser sotmès a condicions inhumanes, posant-les al servei d´interessos econòmics o polítics.
Però la precarietat, la pobresa, les desigualtats injustificades i l´atur han generat una situació que posa constantment en risc d´exclusió social molts dels nostres conciutadans, amb el beneplàcit dels poderosos i la indiferència de la majoria. Interessos financers i econòmics pretenen governar el mon, i sovint la política es mostra dèbil i submisa a les exigències dels que ostenten el poder econòmic i financer.
El món del treball posa de manifest de manera clara i contundent que estem vivint en una societat on hi ha manca d´ètica, de solidaritat i de justícia. Molts es preocupen de paradisos futurs, embaucant la ciutadania amb discursos de paraules boniques i promeses cridaneres, però sense base real, oblidant la realitat vital del dia a dia i sense un compromís efectiu per canviar la realitat. Com deia, fa uns dos mil anys, Séneca, un dels obstacles de la vida és l´espera del demà i la pèrdua de l´avui.
El treball, com a font de recursos i de referència de la inclusió social de la persona, és un bé social de primer ordre que cal implementar i promoure, dedicant tots els esforços i mitjans al nostre abast. La gent no vol caritat, vol o ha de voler ser partícip de la seva pròpia història i de la vida col·lectiva, disposant d´un treball decent i digne, que garanteixi la seva subsistència i de la seva família, la seva inserció social i la seva dignitat. Sense treball, es trenquen vincles, es camina cap a l´exclusió social, i s´aboca la gent a la pobresa i la desigualtat. Treball decent no és un treball precari, no és un treball a hores, no és un treball amb retribució insuficient. És necessari lluitar contra l´economia submergida, contra el frau i l´explotació dels que actuen al marge de la llei, aprofitant-se de la necessitat de les persones. És necessària una revolució ètica, és imprescindible un canvi de rumb, és hora de prendre consciència que les persones son el valor essencial i que tota la resta, administracions i política, economia i mercats, han de tenir com a referent la dignitat humana, i no el poder o el diner. I un dels instrument bàsics per afavorir això és impulsar i crear treballs decents, que garanteixin la suficiència econòmica de les persones i la seva inserció social, no per caritat, sinó per justícia.
